lleida
La història catalana reviu al recuperat Castell del Rei
Obertura d'uns dels monuments més antics de la ciutat, vora la Seu Vella
Testimoni bàsic des de l'ocupació sarraïna i fins a la Guerra Civil
Milers de visitants en les jornades de portes obertes
La Suda o Castell del Rei de Lleida és un dels monuments més importants i antics de Catalunya. I també desconegut, perquè ha estat ocupat per militars, tancat i oblidat durant dècades. Ara, però, ja és un dels principals atractius de Lleida.
Només en queda una cinquena part, però no es pot explicar la història de Catalunya sense fer-hi esment i això és el que a partir d'ara és vol aconseguir amb la restauració i obertura al públic.
La Suda, nom àrab que significa àrea urbana closa, va ser la fortalesa andalusina del caid de Larida (Lleida) durant l'ocupació sarraïna fins a l'any 1149, any en què els comtes catalans van conquerir la capital.
Des del segle XII i fins al XIV, ja com a Castell del Rei, va ser residència temporal dels monarques de la Corona d'Aragó i va celebrar esdeveniments clau.
El 1150 s'hi van casar Peronella, filla del rei Ramir d'Aragó, amb el comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, matrimoni que va constituir la Corona d'Aragó. El 1214, nobles catalans i aragonesos van jurar fidelitat a Jaume I el Conqueridor, aleshores un nen. Va ser en les primeres Corts Catalanes celebrades a la sala noble que encara es conserva.
La fortificació també va celebrar la signatura del Pariatge d'Andorra entre els bisbes d'Urgell i Foix, és a dir, la primera constitució del país veí i origen del coprincipat. El 1313, el rei Jaume II, el Just, concedeix Era Querimònia, el privilegi històric de la Val d'Aran. També el 1460 hi restà empresonat el príncep Carles de Viana per ordre del seu pare Joan II.
Més fets històrics, ja que Pere II va ordenar des del Castell de Lleida la defensa del Partenó d'Atenes i també va allotjar el darrer califa de Còrdova.
La documentació escrita ja parla de la Suda des del segle IX, però després d'aquests fets importants, a partir del segle XV va caure en l'abandó per passar a ser un espai militar i degradat. La Guerra dels Segadors (XVII) i la de Successió (XVIII) van anar destruint el monument, però va ser el 1812, durant la Guerra del Francès (XIX) quan va esclatar pels aires bona part del castell, perquè s'utilitzava com a polvorí.
Durant la Guerra Civil també va ser caserna, com la Seu Vella, tot i que el 1931 havia estat declarat monument històric.
No va ser fins als anys 80 que van començar les primeres millores, tot i que el projecte de recuperació arrencava el 2006. I ara és un espai de pau, història i cultura –on uns plafons suspesos del sostre de la sala noble permeten conèixer aquesta història– i també es pot pujar a la terrassa, el punt més alt de Lleida, amb unes vistes espectaculars.
LES XIFRES
LA DATA
Un parc de tres hectàrees obre un nou accés al Turó
La recuperació del Castell del Rei s'ha fet coincidir amb la urbanització de tota la vessant nord del Turó de la Seu Vella. Es tracta de l'anomenat parc de Santa Cecília en record al setge que va patir la ciutat, i especialment aquesta zona de la ciutat, el 1646 durant la Guerra dels Segadors. Era un espai oblidat, ple de matolls i arbrat descuidat que ara és un parc amb mobiliari, enllumenat, jocs infantils, estanys i una pista esportiva, així com un aparcament per a autocars de turistes. L'obra ha inclòs un ascensor que permet connectar aquest parc amb la Seu Vella i l'accés a la Suda, i així ja hi ha accessos mecanitzats a ambdues cares del turó i per a persones amb mobilitat reduïda.
El nou parc i la rehabilitació de la Suda ha suposat una inversió de sis milions, aportats per la Paeria, el Govern i l'administració central.