L'obsessió per la bellesa

Després del drama sobre losers El luchador, Darren Aronofsky torna a endinsar-se en els laberints de la ment humana que ja havia explorat a Pi, Réquiem por un sueño i La fuente de la vida. El resultat, Cisne negro, ha esdevingut ja una de les pel·lícules de la temporada, que ja ha guanyat el Globus d'Or a la millor interpretació femenina i que té cinc nominacions als Oscar. Una de les cartes que juga és la poderosa interpretació de Natalie Portman, que revela el seu costat fosc en el paper de Nina, una ballarina que interpreta dos personatges antagònics del ballet El llac dels cignes i que entra en una espiral de demència i al·lucinacions.

Thriller psicològic amb un parell d'escenes d'un cert voltatge sexual i pinzellades de terror incloses, Cisne negro explora un procés de neurosi amb l'obsessió per la bellesa i la perfecció com a rerefons, amb un estil progressivament angoixant que juga constantment amb l'ambigüitat entre allò que realment està vivint la protagonista i allò que només s'imagina. Aronofsky –la germana de la qual és ballarina i que va començar a treballar en el guió fa vuit anys– mostra influències de directors com ara Roman Polanski (el de Repulsión) i Alfred Hitchcock (el de Psicosi), però alguns aspectes del film també poden remetre a Las zapatillas rojas, de Michael Powell, i Carrie, de Brian de Palma.