“L'emprenedor ha de ser un aventurer apassionat”

Perquè si no la canvies, l'entorn et canviarà a tu abans i et deixarà descavalcat.

Fer-los estimar el sentit de l'aventura, que és la gran lliçó de l'innovador. L'aventura és un viatge de resultat incert, però és apassionant!

Un viatge amb il·lusió, que si no funciona no et fa agafar ganes de fer-ne cap més sinó de fer-ne un altre. L'aventura positiva, de descoberta, d'arribar a un lloc difícil d'arribar i on altres no han arribat. L'emprenedor ha de ser un bon aventurer i un apassionat.

Esforç. L'innovador no té por del sentit de la feina perquè arriba al que en diem l'estat d'afluència, que és estar a la feina i no adonar-se'n que passen les hores, els dies, que no guanyes diners, que tens dificultats… però el seu estat d'afluència és la passió per fer el seu projecte.

No ho sé. Suposo que en entorns creatius. Per això, les empreses que volen innovar creen entorns que en diem nosaltres conversacionals, en els quals la gent es trobi, dialogui, s'il·lusioni, es motivi…

Tot el que siguin compartiments estancs, relacions jeràrquiques, drama, plor i desil·lusió, no afavoreix l'innovador. L'innovador ha d'estar en un ambient de felicitat.

Vivim en una societat que castiga l'error. Les societats que innoven gairebé diria que privilegien aquell que s'equivoca. I no em diguis que això és una ximpleria!

No tinguis por d'equivocar-te. Arrisca't! Decideix! Impulsa't! Si no, no innoves! Ara bé, el que no pots fer és equivocar-te deu vegades sobre deu. Pots tenir un error i n'has d'aprendre, però no castigar-lo.

En els meus equips sempre em volia envoltar de gent que no opinava com jo, que venia d'ambients culturals diferents, que havia pres moltes decisions i s'havia equivocat molts cops, que no tenia por i que no seguia el que li deien els de dalt.

De la innovació, és el principal. Això no vol dir que l'haguem de perseguir, però no és la finalitat de res.

Calen somnis! Dic una frase que transforma el que va dir Calderón: “Toda la vida es un sueño y los sueños, sueños son”. Jo dic, no! “Tota vida és un somni i només els somnis són”. I has de tenir somnis, però no ser un somiador.

El coneixement. Crec que és més important que el diner.

El meu ideal absolut és conèixer. Curiós, eh? Hi ha tantes vides que no has viscut! Hi ha tantes realitats en què no has estat! Hi ha tants llocs on no has transitat! Hi ha tants idiomes que no parles! Hi ha tants coneixements que desconeixes!

Seria molt xulesc, si digués que si?

Sí, i quant més gran m'he fet, més feliç he estat.

Quant més gran em faig, més jove sóc.