“Només un 54 % d'empreses tenen web”

Exacte. Les eines de social media no han comportat una revolució tecnològica, són els usuaris, i la seva maduresa en l'ús de la xarxa. La gent n'ha après progressivament l'ús i han aprofitat aquesta oportunitat. La xarxa sempre ha estat social i un marc d'intercanvi d'informació, però el moment actual és un veritable moviment global.

El sector TIC (tecnologies de la informació i la comunicació) creix i s'apunta com un dels sectors amb més vigor. La gent ha de tenir interès a formar-se en aquest camp, els farà professionals més competitius i és innegable que l'economia digital està oferint una oportunitat assequible, perquè els aturats promoguin l'autoocupació.

ANEI neix per gestionar la
maduresa de les empreses
que exploten la xarxa com a
vehicle per als seus negocis.
Ja compta amb 495 empreses associades, de les quals un
17% són catalanes. 

Per començar, internet és interessant, fins i tot, si s'opta inicialment per un servei limitat de catàleg de productes, com
a fase prèvia a la botiga en línia, ja que la recerca del consumidor sobre productes i preus
es fa de manera aclaparant
a la xarxa. I és important
conèixer-ne, evidentment, la legislació específica. 

ANEI ha defensat conceptes que finalment s'han anat imposant, com el principi de la neutralitat fiscal, on la càrrega fiscal sobre béns intangibles no havia de ser diferent als mateixos béns en la seva versió física. Un tema que, per exemple, va afectar negativament durant diversos anys el llibre digital (e-book) contra el llibre en paper. Avui en dia estem centrats a
millorar les deduccions fiscals per inversió en I+D+i com a mesura de suport per fomentar la innovació, especialment per a l'accés pràctic de les pimes (petites i mitjanes empreses).

ANEI ha participat activament en els debats sobre qüestions reguladores. Des de la llei de serveis de la societat d'informació, la llei orgànica de protecció de dades, passant per la
defensa de la inclusió de la
publicitat institucional a la
xarxa (en igualtat de condicions que en els altres suports), la recent llei Sinde, el cànon o
la neutralitat a la xarxa –aquesta darrera qüestió s'endevina com la propera polèmica que agitarà el sector.

Bé, sí, però una excessiva normativa podria contribuir de manera perversa al fet que el país perdi el tren del segle XXI. És clar que internet no pot ser territori lliure de lleis, però el legislador no ha d'oblidar que l'economia del coneixement és multidimensional i que algunes receptes que es podrien barrejar per limitar la participació civil en el debat de la xarxa podrien tenir greus conseqüències en les activitats econòmiques. 

El desenvolupament d'aplicacions mòbils que trauran partit de les capacitats de connectivitat, geolocalització, pagament [tecnologia NFC] dels telèfons intel·ligents i altres dispositius mòbils, especialment les tablets, amb un increment espectacular de dispositius amb
sistema Android; la virtualització, la computació en el núvol, sense oblidar les xarxes socials, que continuaran expandint-se, no només en números, sinó
en àmbits tant personals com professionals. 

L'esfera de la privacitat i satisfer la demanda de cobertura
per l'augment del tràfic de
dades en mobilitat. 

La seva comprensió i ús d'aquest mitjà. Només, a l'Estat espanyol, tenen pàgina web
un 54% d'empreses. Si gairebé el 95% del total d'empreses són micropimes (disposen de deu empleats o menys), només un 55% disposen de connexió a
internet i només el 21%, de web. Som un país de pimes i
micropimes i en aquest camp queda molt camí per aplicar
les TIC de manera que enfortim
la seva productivitat, competitivitat i internacionalització.
Als EUA el 44% de les pimes,
ja fan servir eines de social media, aquí hem de lluitar encara perquè es connectin i n'entenguin els avantatges.