Carta oberta a Benet XVI

sant Pare, benvingut als Països Catalans. La vostra visita a Barcelona és un esdeveniment que afecta no solament els membres de l'Església Catòlica sinó també tots els ciutadans de la nostra nació. Us volem agrair que vingueu personalment a consagrar el temple de la Sagrada Família, expressió eminent de la creativitat del nostre poble, i a encoratjar els serveis exercits per la comunitat catòlica a favor dels ciutadans més febles i necessitats, tal com practiquen les germanes franciscanes dels Sagrats Cors, l'obra social de les quals, adreçada a nens i joves discapacitats, visitareu el 7 de novembre.

Al partit que represento —Esquerra Republicana de Catalunya, el tercer partit del Parlament de Catalunya i que ha exercit responsabilitats en el nostre Govern en els darrers set anys— conviuen en harmonia persones catòliques, agnòstiques i membres d'altres doctrines religioses. I ha estat justament al meu partit a qui se li ha confiat, al si del nostre govern, la direcció general d'Afers Religiosos, que hem exercit amb esperit de mútua i positiva col·laboració amb totes les confessions religioses presents a la societat, perquè a Catalunya les institucions públiques són alhora no confessionals i respectuoses amb les diverses tradicions religioses.

En ocasió de la vostra visita crec que tinc el deure d'informar-vos de dos conflictes que preocupen els ciutadans de Catalunya i de manera especial molts membres catalans de l'Església Catòlica. Es tracta de l'orientació que des de fa anys caracteritza la COPE (Cadena de Ondas Populares Españolas), grup de comunicació amb seu a Madrid que depèn de la Comissió Executiva de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE). La COPE, vulnerant els seu ideari aprovat pel plenari de la mateixa Conferència Episcopal el 1991, es caracteritza per una actitud d'agressivitat sistemàtica contra Catalunya, la nostra cultura, la nostra llengua i els nostres governs elegits democràticament. Tant les autoritats polítiques catalanes com els bisbes diocesans han expressat la seva disconformitat amb la línia de la COPE però només han aconseguit la marginació dels periodistes més extremistes sense poder canviar les orientacions generals de la xarxa d'emissores.

Els ciutadans de Catalunya no entenen que unes emissores que depenen directament de la jerarquia catòlica espanyola fomentin la incomprensió, la confrontació i l'odi perquè saben que són contraris a l'esperit cristià i no creuen que es pugui invocar la llibertat d'expressió per defensar unes opinions que dificulten la desitjable bona convivència entre els pobles. Em permeto demanar-vos que solucioneu aquest problema des de la vostra suprema autoritat pastoral. Penso que aleshores serien més visibles els valors evangèlics que han acreditat les comunitats catòliques a Catalunya i a l'Estat espanyol.

Vull fer-vos avinent també l'existència d'una gran preocupació per l'actuació parcial del nunci del Vaticà a l'Estat espanyol, monsenyor Renzo Fratini, amb relació a l'anomenat “litigi de l'art sacre” entre Catalunya i Aragó. A Catalunya existeix la percepció, molt majoritària, que en aquest afer tant la Conferència Episcopal Espanyola com la més alta representació Vaticana a Espanya han ignorat els justos arguments catalans i han afavorit sistemàticament els interessos d'Aragó, menystenint, alhora, les lleis civils catalanes, d'obligat compliment en aquest cas. Tant el meu partit com el govern de Catalunya han expressat reiteradament la voluntat d'arribar a solucions acordades que permetin compartir aquest patrimoni artístic, sobre la base del reconeixement de la legitimitat i la unitat de la col·lecció que va formar el bisbe Josep Messeguer ja fa més de cent anys, però entenem que les darreres actuacions de monsenyor Fratini dificulten la consecució d'aquestes solucions i enquisten encara més el conflicte. És per això que també en aquest cas us demanem la vostra intervenció.

Si em permeto esmentar-vos aquests dos casos és perquè admirem i fem nostres les afirmacions que recull el Compendi de Doctrina Social de l'Església, sobre els drets dels pobles i de les nacions, tant culturals, com lingüístics, com polítics. Com ara quan declara que: “La pau es funda no només en el respecte dels drets de l'home, sinó també en el dels drets dels pobles, particularment el dret a la independència”.

Una afirmació que s'inscriu en la línia del document Arrels Cristianes de Catalunya publicat ja fa 25 anys pels bisbes de Catalunya i que tant va contribuir a prestigiar la comunitat catòlica al nostre país perquè expressava la voluntat dels bisbes d'acompanyar el progrés social, cultural i polític de Catalunya amb la memòria mil·lenària de la tradició catòlica pròpia. Actualment, en una societat més complexa per la presència massiva de persones provinents d'altres cultures i religions, és encara més important que la comunitat catòlica del nostre país encarni sense contradiccions els valors genuïns del missatge cristià tal com aquests dies es manifestarà amb la vostra visita.

Amb el meu respecte i consideració.