El repte d'acabar la Sagrada Família el 2026
obres · El somni és culminar el temple l'any del centenari de la mort de Gaudí visites · El ritme de les obres s'ha accelerat gràcies a la tecnologia i als turistes INGRESSOS · Els 2,5 milions de visitants que rep el monument deixen cada any a la taquilla 18 milions d'euros
-
Ahir, avui i demà. La Sagrada Família el 1926; el temple fotografiat aquesta setmana; i un dibuix del projecte definitiu ROBERT RAMOS. -
El temple fotografiat aquesta setmana; i un dibuix del projecte definitiu ROBERT RAMOS. -
Un dibuix i el temple definitiu amb les 12 torres dels apòstols ROBERT RAMOS. -
El temple estarà acabat el 2026.
Quan Joseph Ratzinger celebri avui l'eucaristia a l'altar major de pòrfir vermell, una sola pedra de tres metres i 7.500 quilos de pes portada de l'Iran, de ben segur que tindrà la sensació que la Sagrada Família està acabada. I no anirà del tot desencaminat: amb la nau coberta aquest any mateix, condició sine qua non per poder consagrar una església, l'interior de la magna obra d'Antoni Gaudí és, gairebé, un projecte conclòs. I la prova del cotó és que les descomunals bastides han desaparegut per sempre més (s'han necessitat uns quants mesos per desmuntar-les) i han deixat de fer ombra i pols al sumptuós paradís arborescent gaudinià. Queden pendents, això sí, alguns detalls decoratius prou importants, com ara els vitralls dissenyats per Antoni Vila Grau (en falten més o menys la meitat per col·locar, però els que ja hi són relluen en plenitud) i l'orgue principal, perquè el que sonarà avui, nou de trinca, és el d'acompanyament. Ara bé, no ens enganyem, el papa Benet XVI s'adonarà de seguida que la Sagrada Família segueix inacabada quan entrarà per l'accés principal del temple i veurà una lona gegantina que tapa l'encara inexistent façana de la Glòria.
I és que l'endemà mateix de la visita del papa, la Sagrada Família tornarà a posar-se a l'obra. Perquè el que queda per fer és molt, però, encara que soni contradictori, és el principi del final. Quinze, potser vint anys, són els que falten per acabar les obres. És improbable que finalitzin el 2026, l'any del centenari de la mort de Gaudí, però no és impossible i a molts els cauria la bava si s'assolís el repte. Més val ser prudents i no cantar victòria abans d'hora, per bé que és innegable que els últims anys la Sagrada Família ha tingut dos aliats incondicionals que li han permès accelerar el ritme de les obres: les noves tecnologies, que han facilitat treballar amb molta precisió i agilitat les solucions arquitectòniques geomètriques de Gaudí, i les grans masses de turistes (abans de la crisi, l'any 2007, es van fregar els 3 milions, i ara ronden els 2,5 milions, fins a quatre vegades més visitants que fa dues dècades), que cada any deixen l'escandalosa xifra de 18 milions d'euros a les taquilles.
El llegat original de Gaudí
És el principi del final d'una aventura il·lusionant, i alhora plena d'entrebancs, que ja acumula 128 anys d'història des que es va posar la primera pedra el llunyà 19 de març del 1882. La construcció del temple no s'ha interromput mai, excepte durant els tres anys de la Guerra Civil Espanyola. Gaudí, que va dedicar més de 40 anys de la seva vida al projecte i que va acabar els seus darrers dies reclòs del tot a les tendres entranyes del temple, només va tenir temps d'erigir la cripta, on reposa la seva tomba, l'absis i la façana del Naixement. Però es va preocupar de deixar pistes als seus successors (de moment, ja han estat sis els arquitectes que l'han rellevat) de com volia que es continués l'obra, i va construir algunes parts indicatives com ara una columna inclinada de la nau principal, una part del claustre i la capella del Roser. Gaudí també va deixar un munt de dibuixos, plànols, fotografies i maquetes de guix a escala, però la major part van ser destruïts intencionadament al seu taller als inicis de la guerra i poca cosa, tot i que molt valuosa, se'n va poder recuperar.
Gaudí sabia que no tindria temps d'acabar el temple, però no l'angoixava gens: “No és de doldre que jo no pugui acabar el temple. Jo em faré vell, però d'altres vindran rere meu. El que s'ha de conservar sempre és l'esperit de l'obra, però la seva vida ha de dependre de les generacions que se la transmeten i amb les quals viu i s'encarna.”
La polèmica façana de la Passió
Les obres no s'han aturat mai, però han progressat molt lentament durant gran part del segle XX, sobretot quan depenien exclusivament de les almoines dels feligresos. La façana de la Passió, que Gaudí volia que fos “dura, pelada i com feta d'ossos” i que ell no va gosar afrontar de bones a primeres per no “retreure” la gent, es va començar a construir el 1954 i no va ser fins l'any 2005 que l'escultor Josep Maria Subirachs en va culminar la iconografia. Subirachs, que tants atacs i alguns insults va rebre per atrevir-se a pervertir, segons deien i diuen els seus detractors, el llegat de Gaudí, ha tingut sempre la confiança del màxim responsable de la construcció de la Sagrada Família, l'arquitecte Jordi Bonet, i encara avui segueix treballant (molt malalt, té una cort d'ajudants fidels) en més conjunts escultòrics que lluiran en la futura façana de la Glòria.
El que queda per fer
La façana de la Glòria, com comprovarà avui el papa Benet XVI, queda tota per fer, inclosa, és clar, la gran escalinata d'accés que va concebre Gaudí i que només es podrà construir un cop s'hagi enderrocat l'illa de cases que té davant dels nassos, un dels tants nyaps urbanístics consentits pel franquisme avui difícils de resoldre amb correcció política. Aquí la polèmica està de nou servida, i molt probablement es tornaran a sentir les veus enceses contra les obres. Però abans de tornar a caure a les brases i, com aquell qui diu, passar el mort a les generacions futures, els actuals membres de la Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Família afrontaran altres qüestions pendents. Per exemple, les torres campanar de gran alçària. Només se n'han construït vuit de les 18 que va imaginar-se Gaudí: falten quatre torres dels apòstols (les que s'han d'alçar sobre la façana de la Glòria), les quatre torres dels evangelistes i les torres de la Mare de Déu i de Jesucrist (totes sis sobre l'absis i el creuer), aquesta última, amb 170 metres d'altura, marcarà el nou sostre de Barcelona i s'hi podrà pujar en ascensor. També s'ha d'acabar el claustre i s'han d'edificar dues sagristies i una capella. En definitiva, molta feina per fer en aquest final d'etapa que ja s'albira.
