El Cant de la Sibil·la de Mallorca, el flamenc i la dieta mediterrània, patrimoni universal
La tradició sibil·lina es remunta als temps de la conquesta de l'illa l'any 1229 per part de Jaume I
A les esglésies dels pobles mallorquins s'interpreta la cantata la nit de Nadal
Com els castells, la Unesco ha declarat el Cant de la Sibil·la de Mallorca, el flamenc i la dieta mediterrània com a Patrimoni Cultural i Immaterial de la Humanitat. Un comitè d'aquesta organització, reunit a Nairobi (Kenya), els ha escollit entre les 51 candidatures que es presentaven.
El Cant de la Sibil·la, tradicionalment, un jove o una jove de veu blanca interpreta el cant vestit amb una túnica de seda blanca o de color; una capa de color o una altra túnica o tunicel·la, de seda, de tul o de mussolina; un birret amb un ventall de plomes vistoses, i una espasa, que el sibil·ler manté en alt davant el pit amb les dues mans.
La tradició sibil·lina es remunta als temps de la conquesta de Mallorca l'any 1229 per part de Jaume I, rei de Catalunya i Aragó. Malgrat a la Ciutat de Mallorca es va suprimir dos cops, el segon per ordre de la Inquisició, finalment es va reinstaurar definitivament l'any 1692.
Des de llavors i fins avui, la Sibil·la ha seguit viva la Nit de Nadal a la Seu de Ciutat i a les esglésies dels pobles mallorquins. Aquesta supervivència de la Sibil·la a Mallorca és excepcional i segurament l'explicació s'ha de buscar en el relatiu aïllament geogràfic de la Península i en el fort arrelament d'aquest cant durant la Nit de Nadal, cosa que no va passar a la resta de geografia de parla catalana, on no va persistir més enllà del Concili de Trento. Des de fa uns anys, el Cant de la Sibil·la s'ha recuperat a l'església de Santa Maria del Mar de Barcelona.
El flamenc també és Patrimoni de la Humanitat
La Unesco també ha acceptat la candidatura del flamenc, presentada per Andalusia, juntament amb Extremadura i Múrcia i amb el suport del govern espanyol. La proposta ha tirat endavant després que la primera candidatura no va ser acceptada, ara fa cinc anys.
La dieta mediterrània
Finalment, i contra pronòstic, la Unesco també ha declarat Patrimoni Cultural i Immaterial de la Humanitat la dieta mediterrània, una candidatura presentada conjuntament per l'estat espanyol, Itàlia, Grècia i el Marroc amb l'objectiu de reconèixer mundialment l'herència cultural mil·lenària que comparteixen els pobles mediterranis. Catalunya ha estat un dels motors de la iniciativa fins al punt que l'any 2009 el Parlament va aprovar donar suport a la candidatura.
La UNESCO ha reconegut amb aquesta declaració les relacions existents entre l'augment de l'esperança de vida i els comportaments alimentaris. Una relació, que en el cas de la dieta mediterrània, s'ha establert de manera precisa a partir d'un gran nombre d'evidències científiques que demostren la reducció de la mortalitat per càncer i malalties cardiovasculars.
Per dieta mediterrània s'entén aquella que té per característiques essencials el consum abundant de cereals i els seus derivats (pasta, pa i arròs), llegums, fruita, fruits secs, verdures i hortalisses, i un menor de peix, ous i derivats làctics, i on la carn hi té una presència poc destacada. Uns aliments condimentats amb oli d'oliva, i acompanyats d'un consum moderat de vi.
