Objectiu: preservar la dieta mediterrània

Mai com en els últims anys la dieta mediterrània havia estat tan valorada i, alhora, tan poc practicada. Més enllà de ser un simple patró alimentari, l'essència de la dieta mediterrània recull tota una forma de viure (no en va, la paraula dieta prové del terme grec díaita, estil de vida) que ha exercit una important funció social durant segles (es comparteix taula per menjar i també per conversar), i ha contribuït a la creativitat i a la salut de milions de persones. El reconeixement com a patrimoni cultural immaterial de la Unesco hauria de servir per promoure una herència mil·lenària que, al nostre entorn, ha estat abandonada per bona part de la població.

“Els estudis mostren que un 50% de la població té una baixa adhesió a la dieta mediterrània, però, afortunadament, encara hi ha l'altre 50% que la manté”, afirma el president de la Fundació Dieta Mediterrània (FDM), Lluís Serra Majem. La majoria d'aquests fidels formen part dels col·lectius socials amb més formació. “No és tant una qüestió de nivell adquisitiu com formativa”, assegura Serra. Els estudis revelen que la formació de les mares és especialment important per a l'adhesió familiar a la dieta mediterrània.

El doctor Serra, principal impulsor de la candidatura a patrimoni de la humanitat de la dieta mediterrània, confia que l'aval internacional ajudi a promoure aquest estil de vida. La ciència ja ha demostrat amb escreix els beneficis que el seu seguiment suposa per a la salut (reducció de risc de certs càncers i de malalties cardiovasculars, etc.). La prioritat ara és “incidir en els col·lectius on la dieta se segueix pitjor”, afirma Serra. Un “repte” que requereix “plantejaments seriosos”.

Un perill que cal evitar, segons Serra, és que la dieta mediterrània s'acabi convertint, per interpretacions errònies, en un fenomen elitista que potenciï les diferències socials. “No es pot fer dieta mediterrània només per a rics”, afirma contundentment, i alhora defensa que una dieta mediterrània a preu assequible és possible.

El doctor Serra ho il·lustra amb l'exemple dels llegums, un dels aliments bàsics en la dieta mediterrània en què més s'ha reduït el consum, tot i ser barat. Verdures, fruita seca o el pa de qualitat són els altres grans damnificats, mentre que el consum de fruites i, sobretot, d'oli d'oliva s'ha recuperat.