Llengua
L'ús del català, a debat
I tu, què els parles?
La Plataforma per la Llengua organitza tallers a empreses per conscienciar els empleats que utilitzin el català amb els nouvinguts
A través d'activitats els participants debaten què fan per fomentar la llengua
Molts catalanoparlants tenen el costum de canviar d'idioma quan es dirigeixen a un nouvingut o a un castellanoparlant. Conscienciar els treballadors que estan de cara al públic que deixant de banda el català no col·laboren en la integració dels immigrants és un dels objectius dels tallers lingüístics que du a terme la Plataforma per la Llengua a diverses empreses i entitats.
Alan Costa, que col·labora amb la Plataforma per la Llengua com a dinamitzador lingüístic, s'adreça a una quinzena de treballadors de la Creu Roja. Els reparteix, per parelles, unes fitxes que reflecteixen situacions lingüístiques quotidianes. En una, un metge francès que treballa a l'hospital comarcal de l'Alt Penedès explica que no entén per què tots els catalans diuen que s'estimen molt la seva llengua però, en canvi, a ell, com que és estranger, ningú se li adreça en català. Els participants al curs s'han de posar en la pell del protagonista i defensar la seva opinió. Les fitxes, explica Alan Costa, serveixen com a excusa per començar un debat sobre l'ús que fem del català quan ens adrecem a la gent de fora.
Responsabilitat compartida
Els participants en el taller acostumen a donar “la culpa” als nouvinguts i argumenten que si no els parlen català és perquè ells no l'aprenen. És en aquest punt en què el dinamitzador gira la truita: “Però què fem, nosaltres, per ajudar-los a aprendre el català, si quan ens adrecem als nouvinguts canviem de llengua?”.
Els participants al taller divergeixen: hi ha qui diu que si canvia d'idioma és precisament per educació, per no posar-los les coses més difícils; d'altres defensen que són bilingües i que no entenen per què han de forçar-se a parlar català si ells fan servir el castellà de manera habitual. Uns diuen que és culpa dels catalans, que sense adonar-nos-en fem del català una llengua “de segona”, però altres consideren que molts immigrants veuen el català com “una llengua de prestigi”, perquè els ajudarà a trobar feina, ja que el català els obre més portes.
El que es pretén amb els tallers lingüístics, explica Costa, és aconseguir que els participants reflexionin sobre quin és el paper que fan com a referent lingüístic i que quan s'adrecin a un nouvingut es qüestionin com l'ajudaran més a integrar-se, parlant-li en català o en castellà.