El sínode de les dones
L'Església d'Anglaterra obre un període legislatiu amb el repte de pair sense gaires fissures l'ordenació de bisbesses
En l'obertura de la conferència la institució es mostra preocupada per les retallades del govern de Cameron
La reina Elisabet II, com a màxima autoritat de l'Església d'Anglaterra, va obrir ahir, a l'abadia de Westminster, el sínode general, l'òrgan de govern de la institució. Un dels reptes més importants que afronta en els cinc anys que durarà el mandat de l'assemblea és promulgar definitivament la llei segons la qual les dones, que des de fa setze anys tenen el dret a ser ordenades sacerdotesses, podran ser ara nomenades bisbesses.
La legislació és força polèmica en alguns sectors més tradicionalistes de la fe anglicana. De fet, al començament de novembre, cinc bisbes van renunciar a la seva Església per abraçar la Catòlica, en un sincronitzat moviment de protesta contra “una liberalització” inadmissible. Entre els sectors més progressistes, però, el pas es veu inevitable, especialment després que l'ordenació de dones sacerdotesses duta a terme fa quasi dues dècades hagi estat prou ben acollida per la majoria dels fidels. El sínode general farà algunes concessions a aquests sectors, però és quasi segur que la llei tirarà endavant.
La liberalització de l'Església d'Anglaterra, però, no acaba amb aquest pas. En efecte, el sínode també afrontarà els pròxims cinc anys temes espinosos com ara l'acceptació, i la consegüent benedicció, de la unió de parelles del mateix sexe. El compromís de la institució amb la societat durà l'assemblea a debatre sobre el que el primer ministre, David Cameron, anomena “gran societat”, una forma retòrica utilitzada pel premier per traspassar als ciutadans la completa responsabilitat sobre el present i el futur. Els conservadors troben que, fins ara, un estat sobredimensionat sorgit dels tretze anys de Nou Laborisme en el poder havia pres massa protagonisme a l'hora de regir el destí dels individus.
En aquest sentit, les crítiques a algunes de les reformes i retallades en l'estat del benestar proposades per la coalició de tories i demòcrates liberals actualment al poder no s'han fet desitjar. L'arquebisbe de Canterbury, el doctor Rowan Williams –a la pràctica el cap, en tant que el paper de la reina és poc menys que honorífic– ha expressat “angoixa” davant la supressió dels ajuts al finançament de l'habitatge anunciats pel govern. Amb la perspectiva d'un augment de l'atur en els pròxims mesos arran de l'impacte de les retallades pressupostàries, Williams alerta que moltes famílies cauran en “una espiral d'incertesa i, fins i tot, de desesperació” per problemes econòmics.
La seva veu no ha estat l'única a aixecar-se contra Cameron. Dilluns, un dia abans de l'obertura del sínode, l'arquebisbe de Manchester, el reverend Nigel McCulloch, no ocultava en un comunicat als seus fidels que la idea de la “gran societat” i l'augment del treball voluntari en benefici de la comunitat no s'haurien d'usar com a “camuflatge” de les retallades econòmiques, que poden acabar incidint molt durament en els sectors menys afavorits de la societat.