“Ningú es juga un empresonament per guanyar quatre xavos més”
Els controladors i les seves famílies se senten assetjats per l'opinió pública i el govern estatal mateix
Atribueixen l'atac al seu col·lectiu a l'intent de privatitzar el sector
Nerviosa, indignada i preocupada. Així està M.R., de Terrassa, germana d'un controlador aeri, que quan va sentir pels mitjans de comunicació que els militars prenien el control de l'aeroport del Prat no podia donar crèdit al que passava. En aquest mateix moment, el seu altre germà es convertia en un dels 330.000 passatgers que es van quedar a terra, quan els controladors van abandonar el seu lloc de treball.
“Entenc perfectament que el que s'ha quedat penjat a l'aeroport estigui molt enfadat, però s'està donant una imatge dels controladors molt distorsionada. El govern espanyol vol vendre la idea que són uns nens pijos enfadats perquè els han abaixat la paga, i això no és així”, explica M.R. Per explicar la magnitud del problema, pregunta: “Algú creu que aquesta gent juga amb un possible empresonament per guanyar quatre xavos més?”. M.R. ho té clar. “El que està passant ara mateix és conseqüència del decret llei, que inclou mesures greus. El govern sabia molt bé el que feia quan va aprovar-lo divendres!”.
Aquesta egarenca argumenta que l'origen del conflicte és la falta de personal, que està provocant estralls en el col·lectiu. “Des del 2004 que no es convoquen oposicions, els controladors que van prejubilar ara els han de recuperar, i els imposen a tots, entre altres coses, que els dies que estiguin de baixa es tornin a l'empresa. És a dir, que si una mare està 16 setmanes de baixa maternal, després les ha de recuperar. No té res a veure amb el salari, que ja fa sis mesos que els el van retallar i ho van acceptar”, assegura.
En aquest sentit, reflexiona: “Els controladors se saben imprescindibles, però és el govern espanyol que els ha fet imprescindibles. Fa 6 anys que no forma ningú, i la prova és que la militarització dels aeroports ha servit de molt poc. Els militars no saben fer aquesta feina”.
La seva teoria personal és que el govern estatal fa temps que vol privatitzar tot el sector, i per això des del febrer que no hi ha acords, i que radicalitza la seva posició “dos no s'entenen si un no vol”. A més, considera que si es focalitza tota l'atenció en els controladors, es deixarà de parlar d'altres temes que incomoden José Luis Rodríguez Zapatero. “Han aconseguit convertir-los en dimonis”, es lamenta. Malgrat tot, M.R. admet que els controladors haurien d'haver sabut exposar millor quina és la seva situació, “que cap altre treballador tampoc no acceptaria”.