Seduït per la ‘vampira' barcelonina

Han passat 99 anys des que Barcelona va descobrir, esgarrifada, l'horripilant rerefons d'Enriqueta Martí, que va ser batejada com la vampira del carrer Ponent pel segrest i assassinat de nens als quals extreia sang i greix per elaborar ungüents. La que ha estat batejada per alguns com la primera assassina en sèrie de Barcelona encara desperta interès –potser més que mai, atès la creixent afició per la novel·la negra–, i un dels últims que s'han mostrat seduïts per l'atroç història ha estat Miguel Galván, un jove fotògraf gironí que s'ha proposat plasmar amb un conjunt de fotografies els horrors que es van viure al que ara és el número 29 del carrer Joaquim Costa.

Galván va arribar al personatge d'Enriqueta Martí després d'haver vist El silenci dels anyells i d'haver engegat una recerca sobre els assassins en sèrie que van servir d'inspiració per al personatge d'Hannibal Lecter. Va topar amb el nom de Martí i va quedar ràpidament seduït per la història, cosa que el va empènyer a capbussar-se en els diaris de l'època, que van omplir planes i planes amb els execrables crims. L'enfonsament del Titànic va substituir l'interès mediàtic amb què, durant alguns mesos del 1912, el públic va seguir les històries del carrer Ponent. L'exposició es pot veure fins al 25 de febrer a la biblioteca de la Bòbila de l'Hospitalet –que té un més que interessant fons de novel·la negra–. Quatre models s'han transmutat en personatges del 1912 per recrear moments de la vida de Martí, com l'assassinat d'un nen sobre la taula del menjador o el robatori d'un nadó embolcallat amb un vel fosc. Les imatges, on impera el clarobscur, el negre, el vermell i el daurat, apareixen amb una estètica decadent, més poètica que no pas truculenta, que evoquen els pitjors malsons infantils.

La història només pot ser representada amb tons foscos. En una època en què corria el rumor de nens que desapareixien a les grans ciutats, Barcelona es va preocupar per la sort de Teresita Guitart. La seva mare l'havia perdut de vista i una estranya la va atreure amb la promesa de dolços. Dues setmanes més tard, una veïna tafanera va veure una cara infantil desconeguda en una finestra del carrer Ponent, fet que va motivar que la policia entrés a la casa amb l'excusa d'una denúncia per tinença il·legal de gallines. I es va descobrir que la propietària, Enriqueta Martí, tenia dues nenes tancades. Una d'elles, la Teresita. L'altra, la filla de Martí. En realitat havia robat la nena a la seva cunyada quan va néixer. A la casa hi havia viscut també un nen. La suposada filla va declarar que va veure com Martí matava el nen a la taula del menjador. I arran del testimoni es va destapar una terrible història de segrestos de nens per prostituir-los i posteriorment matar-los per extreure'ls la sang i el greix. A la casa del carrer Ponent es van descobrir ossos infantils i ungüents elaborats amb sang i greix dels nens. Suposadament els venia a gent rica perquè es deia que eren remeis que funcionaven contra la tuberculosi. Els diaris de l'època relaten que va matar almenys deu nens. Martí no va ser mai jutjada perquè va morir a la presó. Segons uns, linxada per les seves companyes. Segons altres, assassinada perquè no es descobrís la llista dels clients que abusaven dels nens i compraven els ungüents.