Més de 30 carteristes a la presó perquè no paguen les multes

Una quarantena de carteristes han complert penes de presó en els darrers mesos a Barcelona per l'impagament de penes de multa, un nombre “elevat” que fonts dels Mossos atribueixen a un “canvi de tendència” de la justícia en la lluita contra la reincidència.

L'article 50 del Codi Penal estipula les sancions que es poden imposar als autors de delictes menors, com ara carteristes. En la nova redacció –actualitzada a finals del 2010– s'explica que la pena de multa pot anar dels deu dies als dos anys. Sobre la quota a pagar, el text estableix que el condemnat ha de pagar un mínim de dos i un límit de 400 euros cada dia.

El quid de la qüestió és l'aplicació a l'alça de les penes de multa. Fins ara, els jutges i els fiscals optaven de manera majoritària per exigir penes més aviat baixes, tant pel que fa a l'extensió com a la quota. Els carteristes pagaven la sanció mínima al jutjat i quedaven de seguida en llibertat. Ara, tot i que tant la falta com el delicte de furt continuen sent un fet delictiu de “baixa graduació”, la justícia està imposant als imputats les sancions més altes possibles (400 euros) per evitar que els lladres del metro –la major part dels quals amb desenes d'antecedents a l'esquena– tinguin tantes facilitats per retornar a les andanes de Barcelona.

L'increment de les sancions econòmiques provoca els impagaments i els posteriors ingressos a la presó dels lladres, ja que el fet de no pagar la sanció comporta un agreujant de la condemna, i la substitució de les quotes no pagades per dies de presó. “Ens està afavorint molt l'enduriment de les penes”, sosté el sotsinspector Carles Vallès, cap de la unitat d'investigació de l'àrea regional de transport urbà (ARTU). “Ens trobem carteristes que ingressen a la presó pels impagaments; no pels furts”, diu Vallès.

Tot i que l'estada a la presó és mínima, els Mossos es mostren “satisfets” amb la mesura, ja que permet treure de les andanes els lladres durant alguns dies. Tampoc no descarten que l'enduriment judicial provoqui un efecte dissuasiu, ja que l'estada a la presó computa en els expedients dels lladres.