Anglès, l'assignatura pendent
Catalunya és a la cua d'Europa en el coneixement de l'idioma, tot i els esforços del govern i la millora del nivell entre els joves
Els experts reclamen més presència de la ‘llengua franca' als mitjans de comunicació
A hores d'ara, un bon nombre de catalans ja deu haver abandonat les classes d'anglès a què es va apuntar fa dos mesos, després d'haver inclòs la llengua de William Shakespeare a la llista de prioritats de l'any 2011, juntament amb anar al gimnàs i aprimar-se. Aprendre anglès és, des de fa anys, una de les obsessions d'un país amb uns nivells molt per sota de la mitjana europea.
Segons un estudi d'Education First sobre el nivell d'anglès al món fet públic recentment, l'Estat espanyol és a la cua de la Unió Europea en aquest punt, mentre que l'enquesta d'usos lingüístics de la població feta per l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) el 2008 xifrava en un 22,4 % el percentatge de catalans majors de catorze anys amb un coneixement correcte d'aquest idioma.
Herència franquista
Què ens passa, als catalans? Estem programats genèticament per estavellar-nos un cop i un altre contra la llengua franca internacional?
“El que ens passa és que, a diferència de països com Holanda, Dinamarca, Suècia i Noruega, que necessiten l'anglès perquè tenen unes llengües minoritàries, els catalans també parlem castellà, que és una llengua molt potent i estesa que ens permet comunicar-nos amb molta gent”, respon Miquel Berga, president de l'Associació de Professors d'Anglès de Catalunya (APAC). “Els anglesos i els nord-americans, en canvi, encara parlen menys llengües” perquè el seu idioma és la llengua franca internacional, afegeix. Berga recorda que a l'Estat espanyol hi ha una nul·la tradició de subtitular pel·lícules, heretada del franquisme, la qual cosa redueix l'exposició dels catalans a la llengua.
Per Berga, la clau de tot plegat està a aconseguir que la gent consideri l'anglès com l'idioma de comunicació internacional i no “com una llengua estrangera”. “L'anglès –recorda– té més gent que el parla com a llengua franca que no pas gent que el té com a llengua materna”. Per això, Berga creu que la Generalitat ha d'esmerçar tots els esforços necessaris per convertir la millora del nivell d'anglès en “un objectiu estratègic de país, assumit pel president de la Generalitat i pel conseller d'Economia”.
De fet, el govern català ja va incloure el pla d'impuls de l'aprenentatge de l'anglès, aprovat el maig del 2007, en l'acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l'ocupació i la competitivitat de l'economia catalana 2008-2011. El pla inclou mesures per millorar el nivell lingüístic del professorat i l'alumnat de Catalunya, així com l'impuls de la presència de la llengua anglesa als mitjans de comunicació del país.
“El govern ha posat molts mitjans i recursos en els últims deu anys; el professorat surt ben preparat i el nivell dels joves ha millorat, però la gent ha de posar més de la seva part”, alerta Neus Figueras, professora d'anglès de l'Escola Oficial d'Idiomes (EOI) i membre de l'European Association for Language Testing and Assessment. Figueras alerta contra els mètodes que prometen aprendre un idioma en poc temps. “Aprendre llengües porta feina, calen hores de vol, fer deures i invertir-hi hores i, malauradament, a l'EOI encara hi ha un nivell d'absentisme massa gran”.
Per Neus Lorenzo, cap del servei de llengües de la Generalitat, cal “més sensibilització social sobre la importància de la llengua franca”. “Des del govern s'han fet molts esforços, per exemple per impulsar els programes Erasmus, però queden places vacants”, lamenta.
Per mirar de pal·liar el dèficit dels alumnes catalans en un tercer idioma, el departament d'Ensenyament ha impulsat els darrers anys el pla experimental de llengües estrangeres (PELE) que pretén millorar el nivell lingüístic dels estudiants catalans. De moment, ja hi ha 1.345 centres de primària i secundària i 468.595 alumnes que l'estan aplicant. Implantat el curs 2004-2005, el pla amplia el nombre d'hores de llengua estrangera i forma els docents per millorar la qualitat de l'ensenyament.
Entre les mesures més destacades hi ha l'avançament de l'aprenentatge de la llengua estrangera a l'educació infantil, la introducció de la segona llengua estrangera a 5è i 6è, l'aprenentatge d'assignatures no lingüístiques en un tercer idioma diferent del català i el castellà i la potenciació de l'expressió oral.
Però la millora del nivell d'anglès dels catalans arribarà, sobretot, com més evident es faci la necessitat de saber-ne. Internet està accelerant el procés, però cal tenir paciència. “Hi ha una pressió histèrica per aprendre anglès, que és una cosa lenta per definició”, avisa Berga.