ADILIO CARRILLO
DIRECTOR DE LA COALICIÓ PER A LA PREVENCIÓ DE LA VIOLÈNCIA JUVENIL
“A Catalunya no hi ha bandes llatines”
“Alguna cosa falla si es registren baralles violentes entre grups aquí”
“Estan en el moment oportú per evitar que el fenomen vagi a més”
“Amb polítiques de mà dura, només obtindran més violència”
Adilio Carrillo somriu quan llegeix que a Catalunya hi ha bandes llatines. El director de la Coalició Centreamericana per a la Prevenció de la Violència Juvenil (CCPVJ) considera que hi ha molta “desinformació” sobre els quadrillers, que a països com El Salvador provoquen centenars de morts –prop del 15% dels assassinats– cada any. “Aquí el fenomen és inexistent. El que hi ha són grups de joves que s'agrupen per identitats. Res més”.
Si son fenòmens tan diferents, per què creu que s'ha traslladat el concepte bandes llatines aquí?
Hi ha una tendència a Europa i als Estats Units a criminalitzar la immigració. És possible que hi hagi un interès per difondre mala imatge dels estrangers. Això explicaria perquè es vincula els llatinoamericans amb les bandes.
S'hauria de buscar una altra paraula que definís millor el fenomen que hi ha a casa nostra?
No es tracta de canviar paraules, sinó de buscar les causes que generen els conflictes. Alguna cosa està fallant a Catalunya si es registren baralles violentes entre grups.
Què vol dir?
Hi ha un rerefons en els conflictes que no estan tractant. S'hauria de revisar si darrera d'aquestes baralles hi ha conflictes pel control de territori, tràfic de drogues o d'éssers humans. No és normal que hi hagi violència i morts a Catalunya. Crec que ara estan en el moment oportú per impulsar intervencions polítiques en matèria de joventut i evitar que el fenomen evolucioni cap a la formació de bandes tal com es coneixen a centreamèrica.
Creu que a Catalunya es podrien arribar a formar bandes llatines com les que actuen a El Salvador?
Ho dubto. Si no tracten bé el fenomen, pot ser que evolucioni cap a grups criminals més o menys estructurats, però no crec que arribin al nivell dels quadrillers centreamericans. A Catalunya i Europa hi ha una intolerància de la societat vers aquest tipus de bandes, i un context cultural i social diferents. Només es podria arribar a reproduir el model centreamericà si es generalitza un missatge de por. Que a partir del temor, apareguin sectors i partits polítics que s'aprofitin de la situació. Llavors, els grups se sentirien poderosos.
Els Mossos diuen que la societat s'equivoca si pensa que la policia és l'única eina per posar fi a les bandes.
La policia té un paper important en la resolució dels conflictes, però l'èxit depèn de l'enfoc. S'ha d'apostar per la prevenció, acostar-se a les comunitats i barris, i dialogar amb els joves. Amb mà dura, només aconseguiran més violència.
A Barcelona es va apostar per legalitzar els Latin King i els Ñetas. És aquesta la fórmula?
És una part del camí. Reconeixent una banda fas que els seus membres se sentin una part de la societat, amb els seus drets i deures. És un pas important, però no definitiu. Aquest és el punt on són ara: hi ha d'haver un procés de diàleg constant encaminat a resoldre els conflictes. A partir d'aquest diàleg, el govern ha d'impulsar programes per resoldre el problema de la violència de manera preventiva. Vindran més generacions i, si no detecten les causes que estan provocant la violència, continuaran tenint conflictes. Si a centreamèrica haguéssim fet aquest pas els vuitanta, segurament ara no tindríem la situació que hi ha en alguns països, amb 4.000 crims a l'any.