“No aplicaré una retallada que afecti docència i recerca”

A curt termini, estic preocupat per la magnitud de la retallada en el conjunt del sistema i, particularment, en la UB, perquè aquesta retallada no afecti cap nervi que després sigui irrecuperable i no permeti el funcionament normal de les institucions. Una preocupació no exempta de la conscienciació que la universitat s'ha de mostrar solidària amb la crisi que pateix el país. Dit això, a mitjà termini, em mostro optimista perquè el govern ha reconegut que al conjunt del sistema universitari cal més finançament públic. La segona raó que em fa ser optimista és la reacció de bona part de la comunitat universitària, que veu aquesta crisi com una oportunitat per superar ineficiències i reforçar punts forts.

Irrecuperable seria retrocedir en docència i en recerca perquè seria retrocedir en les missions bàsiques de la universitat: la formació i la creació de coneixement. Per tant, a la UB aplicarem la retallada de manera selectiva i mirarem que l'impacte sigui el mínim possible en docència i recerca. En el moment que la retallada pogués afectar la formació o la recerca, ja li dic amb tota claredat que no l'aplicaria perquè a més de la impossibilitat física, també hi ha la impossibilitat moral.

Tenim molt poc marge de maniobra perquè el gruix del pressupost és la despesa de personal i, en aquest capítol, tant la UB com la resta d'universitats, tenen molt difícil fer ajustos. Per tant, el que hem de fer és afinar molt en què estalviem; estem parlant de microcirurgia. I aquest és el procés que hem endegat i que estem tractant amb la comunitat universitària.

Des d'un punt de vista polític, no entendria de cap manera que des del govern es posés en perill el present i el futur de la universitat, perquè això significaria una visió molt miop de la situació. Hem arribat fins aquí per un model especulatiu nefast, que no s'hauria produït en un context amb uns altres valors socials. Dit això, per sortir de la crisi, cal el coneixement. Seria suïcida matar la gallina dels ous d'or, la que ha de donar el coneixement, que és la universitat. Si en algun moment veiés que el govern no ho té clar o actua en sentit contrari, no dubtaria a denunciar-ho.

Hi estic en contra, però sóc partidari d'obrir el debat sobre si el sistema actual és el més equitatiu. Tot això, sense oblidar que ningú ha de deixar de cursar estudis superiors per motius econòmics. Per garantir-ho, cal una bona política fiscal i de beques.

Miri, jo no em preocuparia tant per concretar un model com per anar fent un camí en què la universitat ha de tenir molt present el que la societat li demana. Això sí, tenint en compte que la universitat treballa a mitjà termini i, per tant, els temps amb les empreses no són coincidents, encara que hi ha la voluntat d'acoblament mutu.

Li responc amb una pregunta: la universitat és l'única culpable? O també el sector empresarial hi té alguna responsabilitat? A més, també cal un canvi de mentalitat per part de l'estudiant atès que hi ha més demanda de mobilitat professional, més enllà de les fronteres estatals.