“L'objectiu del disseny és que els objectes et parlin”

Si, però no només amb el medi ambient, sinó també amb les persones. El disseny ha de fer de pont entre les persones, el medi ambient i els fabricants o l'economia.

No crec que sigui una assignatura pendent, senzillament s'ha d'anar incorporant aquest valor dins el procés de creació del producte. Fins ara s'estaven valorant una sèrie de factors, com ara l'estètic i el de cost, i ara la inèrcia és que s'ha d'introduir el valor ecològic i sostenible.

Si, és el que anomenem la responsabilitat del disseny. No es tracta només de llançar un nou producte, sinó de fer-ho tenint en compte la seva relació amb l'entorn més proper. En aquest sentit, parlem de la cadena de satisfacció: tots els rols que participen en el procés de llançament d'un producte s'hi han d'implicar; s'ha de passar del cicle de vida dels productes al cicle de satisfacció que aquests productes produeixen en el dissenyador, el treballador, el consumidor, el mercat i la societat.

Els podem oferir experiència, la cultura industrial que tenim al darrere, en la qual el disseny sempre ha jugat un paper molt important. En un moment de canvi en el mercat xinès, que no oblidem que és el mercat demogràficament més gran del món, hem d'aconseguir introduir una sèrie de valors, com ara l'ecològic, el mediambiental, el del respecte per al desenvolupament del projecte...

La cultura xinesa es basa en el fet aprendre a partir de la còpia. Copiar està integrat dins el seu procés d'aprenentatge. Precisament això, per als dissenyadors, és una oportunitat, perquè el tema creatiu està molt limitat. Però això és qüestió de temps, perquè molts xinesos ja estan estudiant a les millors escoles de disseny d'Itàlia i Anglaterra i, per tant, aquesta gent tornarà al seu país i el factor còpia s'anirà limitant. A Espanya també vam créixer copiant.

Sí, es reconeix com a marca, però es relaciona amb un mercat molt concret, de béns de consum. A Stimulo creiem que aquesta marca ha d'abastar un sector molt més ampli: sortir del que és merament el producte i apostar pel design thinking, que consisteix a aplicar la creativitat estratègica en tot el procés. Simplificant-ho, l'objectiu és que els objectes et parlin. Als productes de Maam Project, el 50% és producte i l'altre 50% és etiqueta, que és la que ha d'explicar el producte.

El disseny és negoci, en el sentit que permet obrir mercats nous i consolidar mercats ja existents, fer projectes en col·laboració amb altres empreses, centres tecnològics o universitats. Permet tenir una cartera de productes estructurada. I també, afegir valors nous al producte.