Els forenses descarten que Corominas patís una crisi de pànic

Els forenses que han examinar Lluís Corominas, gendre dels joiers Tous, han assegurat aquest divendres que l'acusat no pateix cap trastorn mental ni de personalitat i han descartat que fos víctima d'una crisi de pànic quan va matar a un presumpte lladre que intentava robar a la casa dels seus sogres.

Els forenses i els dos perits designats per la defensa per a realitzar un informe psicològic de Lluís Corominas han confrontat avui les seves opinions davant el jurat popular que jutja el gendre dels joiers, per a qui la Fiscalia demana 11 anys de presó.

Tots els perits, tant els designats pel jutjat com per la defensa, han coincidit que Lluís Corominas no té trets de personalitat patològics, ni trastorns en el control d'impulsos, i que la seva intel·ligència és normal.

No obstant això, els perits contractats per la defensa, un catedràtic de la UAB i un expert en psiquiatria legal, consideren que Corominas té un caràcter “obsessiu-compulsiu”, amb una preocupació desmesurada per la seguretat de les persones, i que quan va matar al presumpte lladre va ser víctima d'una “crisi de pànic” davant el risc imminent de sofrir una agressió que podia ser mortal.

Els forenses judicials han descartat aquesta hipòtesi perquè, han explicat, una crisi de pànic sol provocar una situació de “paràlisi o bloqueig” en qui la sofreix, incompatible amb les reaccions que va tenir Lluís Corominas enfront dels dos suposats assaltants.

A més, han precisat que, justament, la reacció més probable en una persona obsessionada amb la seguretat seria fugir de les situacions de perill, no exposar-se a elles. “En una crisi de pànic mai es dóna un enfrontament”, ha apuntat una de les forenses.

En opinió dels mèdics forenses, una crisi d'ansietat aguda genera “paràlisi” i “reaccions de bloqueig”, en cap cas unes “accions sistemàtiques amb un objectiu determinat”.

Els informes dels perits de la defensa defineixen Lluís Corominas com una persona amb certs trets neuròtics, entre ells l'obsessió per la seguretat –fins al punt de tenir a casa seva una mena d'“habitació de seguretat”–, una tendència a prendre decisions de forma poc reflexiva davant situacions d'estrès i certa inestabilitat emocional.

Els forenses, tot i això, han insistit que el gendre dels Tous és una persona “normal”, que té trets de personalitat distintius com qualsevol altre individu però sense ser patològics, pel que, ha assenyalat una de les metges, amb la seva descripció els perits de la defensa no fan més que “confondre al jurat”.

A preguntes de la defensa, els mèdics forenses han acabat per admetre que davant una situació de por intensa es pot produir una “alteració de la percepció, una distorsió sensorial que pot dur a veure o a escoltar coses que no existeixen en la realitat”, encara que, al seu judici, “es tracta d'un fenomen normal, no patològic” que succeïx a tot el món.

Segons els forenses, en una situació d'alarma o de por intensa “pot haver una estratègia d'enfrontament”, a diferència de la crisi de pànic, en la qual la reacció sol ser la inhibició però sense que existeixi alteració de la percepció de la realitat.