Parlar català no és “ni un dret ni una llibertat” a França
La menció de la Constitució que “les llengües regionals pertanyen al patrimoni francès” no instaura “cap dret fonamental” segons el Consell Constitucional
Un grup de parlamentaris demana “un projecte de llei que atorgui un estatut a les llengües regionals”
Parlar o ensenyar el català, el bretó, el basc, l'occità o l'alsacià, entre altres, no és cap “dret fonamental” segons una decisió del Consell Constitucional francès del vint de maig. Segons la màxima autoritat constitucional francesa, el fet que a la Constitució hi figuri, a l'article 75-1, la menció “les llengües regionals pertanyen al patrimoni de França” no constitueix ni “un dret ni una llibertat que garanteixi la Constitució”.
Diverses associacions alsacianes havien presentat un recurs davant al Consell d'Estat ja que consideraven que l'ensenyament de les “llengües regionals” no estava prou garantit, “malgrat que siguin mencionades a la Constitució”. El Consell d'Estat va adreçar, com a “qüestió prioritària”, la pregunta sobre els possibles drets constitucionals d'aquestes llengües, al Consell Constitucional.
En definitiva, l'ensenyament i l'ús oficial del català i les altres llengües pròpies d'arreu de l'Estat francès no són cap “dret ni cap llibertat fonamentals”. La seva promoció continuarà sent facultativa en funció de la sensibilitat de cada col·lectivitat territorial.
El diputat socialista Armand Jung, president del grup d'estudi parlamentari sobre les “llengües regionals” ha denunciat el “buit jurídic” que aquesta decisió comporta. Jung ha presentat una demanda al ministre de Cultura francès, Frédéric Mitterrand, perquè s'elabori, com més aviat millor,“un projecte de llei que atorgui un estatut a les llengües regionals”.