GUILLEM CORREA
PRESIDENT DEL CONSELL EVANGÈLIC DE CATALUNYA
“La normalització religiosa no existeix encara ”
“Per celebrar el trentè aniversari del Consell Evangèlic de Catalunya convoquem el III Congrés Protestant, que es farà al desembre a Terrassa”
“El nostre objectiu és pensar un pla d'acció per als propers deu anys”
“Tenim una assignatura pendent que és fer-nos visibles i ensenyar la tasca social que fem, que és molta”
La comunitat protestant és poc visible però és la confessió minoritària més important a casa nostra, amb 600 llocs de culte repartits pel territori. El 1832, un any abans que Aribau publiqués l'Oda a la pàtria, va editar Lo nou Testament, el primer text de l'Evangeli en català. El 1869 van constituir oficialment la primera església. Després d'un camí molt llarg, de la repressió franquista i del renéixer en democràcia, els protestants encara reivindiquen el seu lloc.
[...]
Una de les qüestions que no estan resoltes ni de bon tros després de tants anys de democràcia és el finançament de les religions minoritàries. Demanem igualtat entre la societat civil organitzada i les confessions religioses minoritàries i igualtat amb els mateixos drets que té l'església majoritària. Dins el plantejament d'igualtat podríem aspirar a una discriminació positiva que ens permetés ressituar en el dèficit històric del que seguim sent objecte.
La llarga història a Catalunya va quedar interrompuda per la Guerra Civil.
La Guerra Civil va ser una pèrdua molt important per a la comunitat protestant, no només per la pèrdua de les seves llibertats, tenint en compte que la constitució republicana va ser la primera que va obrir un espai de llibertat religiós important. La guerra va significar no només una gran repressió sinó també un important silenci. I després la postguerra, més dura encara: on les esglésies van estar tancades i la comunitat es va haver de tancar en ella mateixa per sobreviure. Amb l'esclat de la democràcia es va entrar en un procés de normalització en què es va normalitzar quasi tot menys la religió. Aquesta normalització no existeix encara! I quan parlo de normalització religiosa parlo de llibertat religiosa plena, no només de llibertat d'expressió!
El Consell Evangèlic de Catalunya ja té 30 anys.
Sí, ja fa 30 anys que vam posar-lo en marxa i vam començar amb aquestes reivindicacions. Des que ens vam crear van passar un bon grapat d'anys durant els quals ni tan sols vam aconseguir tenir personalitat jurídica pròpia.
Fins al 1995 no van ser registrats?
Fins aleshores vam haver de viure sota l'aixopluc de personalitat civil, com si fóssim una associació de veïns!
Després ingressen a la Federació d'Entitats Religioses Evangèliques d'Espanya, que aplega tot el protestantisme de l'Estat i el 1998...
...Aconseguim l'acord marc entre la Generalitat i el Consell Evangèlic de Catalunya, el més important i un pas molt important en la normalització.
Després vostès proposarien la creació d'una direcció general de cultes.
Sí i el president Pujol ens acabaria donant la raó i creant l'any 2000 la direcció general d'Afers Religiosos. Nosaltres no hem demanat mai privilegis, la nostra idea, el nostre tarannà ha estat sempre lluitar per la igualtat, per nosaltres i per les altres minories; d'aquí ve l'interès que teníem per aquest departament i per altres entitats que potencien el diàleg entre les religions, com és el Grup de Treball Estable de les Religions (GTER), del qual també vam ser impulsors. En aquest punt crec que s'ha de valorar que l'Església catòlica va voler-hi participar en un plantejament d'igualtat. Gràcies a això vam poder consolidar aquest grup de diàleg interreligiós, un “miracle” i l'enveja d'Europa.
Com celebraran els 30 anys?
Aquests 30 anys els hem volgut significar amb una profunda reflexió que serà la de pensar en el pla d'acció Catalunya 2011-2021 i per això hem convocat el III Congrés Protestant de Catalunya, que se celebrarà el 8, 9 i 10 de desembre a Terrassa. Tenim l'objectiu d'analitzar on creiem que som, on hem d'arribar en els pròxims deu anys i el més difícil: com arribar-hi.
Són poc visibles.
Sí. Tenim una assignatura pendent que és fer-nos visibles però partim de dues mancances importants: la manca d'accés als mitjans de comunicació i que encara no hem pogut fer veritat el Càritas protestant, la nostra il·lusió. Crec que és vital donar a conèixer l'acció social que fem i poder-la ampliar, és clar.