MANEL PRAT
DIRECTOR DE LA POLICIA
“La policia no pot ser sempre a l'ull de l'huracà”
“El 15 de juny ens vam trobar amb una resistència camuflada de tècniques pacífiques”
“Estem fent accions perquè ens autoritzin a despenjar d'internet les imatges dels agents”
“Ha d'existir una certa intimidació, si no la gent no respon”
“És un dels mètodes que podríem aplicar en el futur”
transgressors, a
vegades violents
Qualsevol mètode utilitzat en ordre públic ha de generar una mica de por
Manel Prat Peláez (1972) és el director de la policia des del gener. Tot i que només porta mig any en el càrrec, Prat ja ha hagut de liderar els operatius a la plaça de Catalunya i al parc de la Ciutadella, amb el moviment del 15-M de rerefons. En la seva primera entrevista a diaris, Manel Prat assegura que està compensant la seva inexperiència en seguretat pública amb “molta il·lusió” i amb el suport dels “magnífics experts” que hi ha al cos.
Per què les imatges del 29 de juny a són tan diferents de les del 27 de maig i de les del 15 de juny al Parlament?
El dia 27 teníem una situació de risc i vam decidir fer una operació de neteja i endreça. Al llarg del matí, però, la situació es va complicar perquè anava arribant gent que desconeixia què volíem fer. El 15 de juny va ser més complex pel tipus de resistència que ens vam trobar, camuflada de tècniques pacífiques. Ens va servir per desemmascarar la violència que hi havia latent en alguns grupuscles emparats al voltant del moviment. I el 29 vam muntar un dispositiu important per poder treballar amb tranquil·litat. Amb els antecedents del dia 27, ens vam curar en salut. També vam modificar l'hora d'actuació, a la nit. Aprenem dels errors.
Una dels errors del dispositiu al Parlament va ser que una vintena d'agents van quedar encerclats.
Eren agents que habitualment treballen uniformats, però aquell dia se'ls va dir que anessin de paisà per evitar que els diputats fossin agredits. Han estat acusats d'incitar la violència i se'ls està perseguint a la xarxa; fins i tot han rebut amenaces.
Se'ls donarà protecció?
Estem fent accions davant de la fiscalia i la judicatura perquè ens autoritzin a despenjar d'internet les imatges dels agents i també els estem donant suport jurídic. És important que la policia treballi amb tranquil·litat i amb suport polític i el conseller i jo els el donarem.
Què farà exactament la nova unitat contra els violents?
Redactarà atestats sòlids i contundents –amb proves i imatges– perquè recaigui tot el pes judicial contra les persones que cometen delictes durant els disturbis. Volem que aquest tipus de fets delictius no quedin impunes.
I per què abans no es feia aquesta feina?
Per la força del costum s'han anat fent les coses d'una determinada manera, però hi ha moments en la història, punts d'inflexió, que hem d'aprofitar per millorar aquestes qüestions.
Està d'acord amb informes europeus que diuen que Itàlia, Grècia i Barcelona són focus de grups violents d'extrema esquerra?
El que és cert és que Barcelona s'ha fet un nom internacional en determinats entorns transgressors i alternatius, a vegades violents i amb l'empara intel·lectual i social. En l'operatiu del dia 29 ens vam trobar que hi havia gent de dinou nacionalitats diferents.
Quants grups de ‘guerrilla urbana' creu que s'amaguen a Catalunya?
400 o 500 persones. No hi ha grups organitzats.
Quantes persones tenen identificades pels incidents al parc de la Ciutadella?
Estem treballant molt estretament amb la fiscalia. Hi ha molt d'interès a veure com acaba aquesta causa, perquè serà exemplar i crearà jurisprudència. Encara és aviat per donar xifres.
Estem parlant de desenes de persones identificades o de centenars?
Desenes. En aquestes investigacions ha de quedar clar qui agredeix i tenir testimonis. Veiem molta gent que fa disturbis, però després s'ha de provar.
Els mossos faran de testimonis en les agressions?
Policies, diputats que hagin presentat denúncies o potser algun mitjà de comunicació. Dependrà del jutge.
De cara a l'any vinent ja es podrien veure les tanquetes d'aigua en dispositius d'ordre públic?
Podria ser. És un dels sistemes que estem estudiant. També estem analitzat altres mètodes de tàctica policial per poder fer front a aquestes noves formes de resistència.
Quan parla de noves tàctiques es refereix a un canvi de model policial?
No. Només dic que haurem de pensar en nous mecanismes per poder respondre d'una manera eficaç les noves formes de resistència.
Faran ús de gasos lacrimògens?
Ho estem estudiant pràcticament tot. Estem en contacte amb altres policies europees, comparant mètodes.
Fa uns mesos, el mateix cap dels antiavalots reconeixia que l'ús de l'aigua pot ser més perillós que les pilotes de goma.
Sí, pot ser perillós, però qualsevol mètode utilitzat en ordre públic ha de generar una mica de por, perquè si no la gent no abandona l'espai que està ocupant. Ha d'existir una certa intimidació. Si no hi ha aquesta sensació que pots fer mal, la gent no respon. És el que ens estem trobant ara.
També volen posar en pràctica les detencions preventives, no?
Hauríem de buscar la forma perquè les persones que generen disturbis en celebracions esportives no hi puguin assistir, com ja es fa amb la llei de l'esport o amb els hooligans.
Mantenen la idea de no aplicar el decret que obliga els antiavalots a lluir de forma visible el seu número identificatiu?
Els agents van clarament identificats, però quan es posen l'armilla es tapa el número. Em sembla un debat intencionat i pervers. M'agradaria que la gent tingués confiança i respecte vers la nostra policia, perquè no podem posar constament en dubte la feina policial. Fan un treball difícil i a sobre els identifiquen, posen imatges seves als webs, amenacen les seves famílies, fan pintades als seus domicilis i els rebenten les bústies. Nosaltres sabem qui és cada agent, en quines unitats estan, sabem totes les pilotes que llencen i tenim al minut totes les seves actuacions. La policia no pot ser permanentment a l'ull de l'huracà.
L'aterratge de Joan Delort a l'Ajuntament farà replantejar idees com el comandament únic?
Encara no hem parlat, però en Joan coneix bé el departament, és un bon referent en temes de seguretat i crec que encetarem un nou camí cap a una millor coordinació entre cossos policials, indispensable en una ciutat com Barcelona.