BOI RUIZ,
CONSELLER DE SALUT
“Cap hospital no pot tancar serveis, qui ho fa és el departament”
pressupostos · “Confio que no haurem de fer una altra onada de retallades” canvi d'equip · “Tinc la mateixa capacitat de fer que qualsevol altre conseller del govern. Aquí ni es veta ni s'imposa ningú”
lloc en el sistema
Boi Ruiz admet que els primers sis mesos al capdavant del Departament de Salut han estat “intensos” i que li han fet perdre moltes hores de son. Les retallades en els serveis sanitaris –les mesures d'ajust, en terminologia oficial– han estat a l'ull de l'huracà des de l'inici de legislatura, mentre l'estiu es presenta amb menys llits oberts als hospitals i l'esclat dels conflictes laborals als centres sanitaris.
Es compleixen sis mesos de govern i tot just es produeix el primer relleu en la màxima direcció del departament. El cessament del director general de planificació, Joaquim Esperalba, té un rerefons polític?
Hem fet canvis de funcions dins del mateix equip. Després de sis mesos, tenim molt més coneixement del partit que estem jugant i hem canviat l'alineació. Se n'ha fet una interpretació política, no sé per part de qui, però el cert és que aquí ningú no imposa ningú i ningú no veta ningú. Jo sóc conseller del govern de CiU i estic absolutament compromès amb aquest projecte. La resta no té cap base.
No hi ha tingut res a veure el fet que vostè fos independent?
En cap moment. Sóc membre d'aquest govern i tinc la mateixa capacitat de fer que qualsevol altre conseller. Tampoc no ha anat ningú fora. Les mateixes persones han canviat de funcions i n'hem incorporat de noves.
Les retallades han causat
desgast dins l'equip?
Des del punt de vista de projecte, no hi ha cap desgast. Les mesures que estem prenent estan dins d'un projecte que s'ha d'adequar als recursos econòmics disponibles. Estem fent el que hem de fer, encara que no és el que ens agradaria. Des del primer dia ja vaig anunciar que seria molt dur i que passarien tres coses: que els pacients s'haurien d'esperar una mica més, que s'haurien d'anar a visitar una mica més lluny i que tots plegats hauríem de ser responsables per evitar perdre llocs de treball.
De llocs de treball, ja se n'han perduts uns quants.
És en mans dels agents socials que el projecte no faci perdre llocs de treball. Hi havia un acord sobre la taula que no es va arribar a signar i que hauria servit perquè no es perdés ni un sol lloc. Vull mantenir la confiança en els agents socials perquè això es resolgui al més aviat possible.
Però ja hi ha processos d'ERO en marxa, com el del Parc Salut Mar o la Mútua de Terrassa.
No tem la pèrdua de capital
humà que suposaran?
També hi ha centres que han arribat a acords que no inclouen expedients. Els ERO s'estan negociant, la qual cosa no vol dir que s'acabin executant. Encara confio en les negociacions. Jo crec que aquestes situacions, com la de Mútua de Terrassa, s'acabaran resolent.
A canvi de perdre drets laborals. Fins quan?
Els acords són sacrificis emmarcats en el temps. No són per sempre. Es tracta de deixar en suspensió determinades coses fins que les condicions econòmiques millorin. És una responsabilitat col·lectiva, els ciutadans ja estan posant esforços, s'esperen més, es desplacen més lluny... Sóc optimista i crec que, d'aquí a un parell de mesos, la situació estarà estabilitzada.
Precisament Mútua de Terrassa va anunciar que es tancarien serveis com el de rehabilitació.
Els serveis els tanca el Departament de Salut, no els pot tancar el proveïdor. I el departament no ha tancat cap servei de rehabilitació. Aquesta informació ha causat angoixa en la població, però Mútua de Terrassa té un contracte amb el Catsalut i ha de prestar un servei. Que estigui tothom tranquil, perquè Terrassa no deixarà de tenir rehabilitació ni altres serveis. No estan tancats ni es tancaran.
De tota manera, hi ha pendent una reordenació de serveis a tot el territori que sí que ha d'incloure alguns tancaments. Quan sabrà el ciutadà quins serveis deixarà de tenir a prop?
Hem entrat en una dinàmica especulativa i s'estan donant per fetes coses que encara no estan plantejades. Tot plegat s'està estudiant i s'haurà d'incorporar al pla de salut, que ha d'aprovar el govern i que espero que sigui efectiu el 2012. No és un projecte especulatiu, ni farem canvis cada dia en un lloc.
De moment, han començat reduint els punts d'atenció urgent d'atenció primària.
En alguns casos hem reagrupat serveis de nit en un sol centre. Tenim consultoris oberts a la nit que no arriben a 0,5 visites diàries. I al costat hi ha serveis de transport sanitari i, a més, tenim el servei telefònic Sanitat Respon i el 061... La realitat de les comunicacions ha canviat i ens hi hem d'adaptar. El sistema no pot prestar els serveis com ho feia fa vint anys. A més, la reordenació no és lineal. Estem avaluant cada situació i parlant amb la gent del territori. Per exemple, el consultori de la colònia Güell, no l'estem tancant, n'estem ajustant l'horari.
En l'àmbit hospitalari, defensen que es poden reduir llits, però sovint fa la sensació que als hospitals en falten.
En els últims anys, les operacions de cirurgia major ambulatòria ha anat augmentant i cada cop tenim menys ingressos per malalties cròniques i menys reingressos per complicacions. Tot això significa menys utilització de llits. Es tracta de reordenar aquests llits. No només per estalvi, sinó per eficiència, perquè els diners que hi destinàvem els hem de dedicar a altres coses. Hem acabat la fase de fer hospitals com a projecte i ara hem de reordenar els serveis. I, sobretot, trobar una solució per als malalts crònics.
Cada cop tenim més gent gran que ha de ser atesa de manera multidisciplinària, que no pot anar d'especialista en especialista i que potser requerirà ingressos domiciliaris o en centres de curta estada.
La previsió era reduir 50.000 ingressos hospitalaris aquest any. Tot i l'aposta pel seguiment de crònics i l'hospitalització a domicili, hi ha una part d'activitat que es deixa de fer.
No ens enganyem, hi ha una part que correspon a la situació econòmica i els ciutadans amb patologies no urgents s'hauran d'esperar una mica més. Però més de la meitat de les intervencions que es fan actualment són de cirurgia major ambulatòria i la tendència és cada cop més alta. Si analitzem els llits que hi ha instal·lats a Catalunya i l'activitat del 2010, ens trobem que amb el 80% de llits hauríem pogut fer el mateix.
El tancament de llits d'aquest estiu és més elevat que altres anys, això vol dir que abans l'oferta era excessiva?
L'any passat es van tenir instal·lats més llits dels necessaris. I en una situació econòmica de dificultat hem de filar molt prim per no tenir llits innecessaris en funcionament. Això no vol dir que, davant de necessitats puntuals, s'afegirien més llits i més personal.
Potser no sempre tindrem personal disponible. No tem que acabem perdent molts joves professionals, a qui fins fa
pocs anys animaven a estudiar medicina i infermeria?
En aquest país les coses han canviat més de pressa que les maneres de fer. Parlant dels metges MIR, resulta que prefereixen enviar-los a l'atur i pagar-los per no treballar, perquè no els poden pagar per treballar. És absolutament paradoxal. Des del departament, estem buscant solucions perquè tot i que cobrin l'atur, aquests MIR puguin continuar atenent pacients a l'hospital per no desconnectar-se durant dos anys. Un temps que podrien aprofitar per fer la tesi doctoral. Però ens estem trobant amb milers de traves legals, perquè si una persona cobra l'atur, no pot treballar.
Aquests joves professionals tenen perspectives de futur o hauran de marxar fora?
La situació que es viu ara ve d'una planificació dissociada en què, fa només dos o tres anys, s'anaven fent hospitals i equipaments i ens vam quedar sense metges. Llavors en vam haver d'importar. I ara ens trobem que no podem col·locar els professionals que tenim i l'únic que podem fer és intentar retenir-los durant dos anys fins que els puguem inserir en el sistema.
Hi haurà més retallades en salut aquesta legislatura?
Jo sóc optimista i crec que no haurem de prendre més mesures. El problema és que hem hagut de concentrar-ho tot en un temps molt curt, perquè fins l'any passat no es va prendre cap mesura d'ajust. I això crea moltes tensions. Però ho estem fent per convicció. De tota manera, confio que quan aflori la situació general de totes les comunitats autònomes, la sanitat quedarà una mica preservada de futurs sotracs. No s'hi posaran més diners, però almenys no s'en detrauran. Hem de fer-nos a la idea que en els propers anys no ens vindran diners de fora del sistema i que l'únic que podem fer és estalviar-ne des
de dins per reutilitzar-los.
El vicepresident Rubalcaba va prometre 8.000 milions per a la sanitat de tot l'Estat.
Si parla el vicepresident, és seriós, però si parla el candidat és una altra cosa. Aquesta xifra és l'increment que hipotèticament correspondria a totes les comunitats autònomes per a tot, no només per a salut. Una altra cosa és que Rubalcaba digui que es destini a sanitat. Primer cal veure si aquests diners arriben. En tot cas, vindrien per a tota la Generalitat i si es mantingués el principi de priorització dels pressupostos, el 70% hauria d'anar a polítiques socials.