Religió
Gangaji demana silenci
“No hi ha pensament sense el silenci, perquè és la consciència mateixa”, diu la mestra espiritual Gangaji, que ha estat de gira a Barcelona
“Descobrim qui som nosaltres estant en quietud i en calma”
“Fem moltes coses per aconseguir la pau però si tan sols dediquem uns minuts a estar en silenci i descansar la ment descobrim que la pau és aquí”. Així va començar Gangaji la conferència que va fer a Barcelona a principi de juliol a la sala d'actes d'un cèntric hotel que va omplir de gom a gom. Gangaji és el nom d'aquesta mestra espiritual, nascuda com a Toni Roberson als Estats Units i que va veure transformada la seva vida el 1990 quan vora el Ganges, a l'Índia, va conèixer Sri Poonjaji, deixeble de Sri Ramana Maharshi, un dels religiosos hinduistes més importants del segle XX que seguia la doctrina vedanta adwaita (no hi ha ànima i Déu; les ànimes són Déu). Aquell mestre li va obrir les portes a la recerca interior i des d'aleshores viatja pel món predicant i escrivint llibres per difondre aquesta filosofia, que es basa en el fet que “la felicitat es troba en la nostra veritable naturalesa”. Un dels seus llibres, Tens un diamant a la butxaca (descobreix la teva veritable resplendor), està traduït al català.
El divendres que va pronunciar la conferència (després i durant dos dies va fer un curs a la Fundació Casa del Tibet) Gangaji es va posar el públic a la butxaca. El primer que va fer va ser demanar silenci, que és sinònim de pau, va dir, i va fer estar en silenci tota la gentada asseguda a les cadires d'una sala d'actes durant una bona estona. “No hi ha pensament sense el silenci, perquè és la consciència mateixa”, va assegurar. La majoria de gent s'estava en silencia amb els ulls clucs.
“Hem de deixar de banda tot el que creiem perquè la tensió estigui alliberada. En el silenci ens podem fer les preguntes més existencials i la primera pregunta és: qui sóc jo?”, va dir la mestra. I aleshores va continuar: “Passem la vida intentant descobrir qui som i tot això ho podem saber detenint. Detenint la recerca d'informació i estant en quietud i en calma”.
Per Gangaji, “la resposta a qui sóc jo no té res a veure amb la família, amb el gènere, amb la història..., perquè el qui sóc jo sempre ha estat aquí, des del primer dia que vam ser conscients i vam dir: sóc jo”. Segons ella els humans hem de deixar que la ment descansi i aleshores, de manera natural, “sabrem qui som”. Aposta per “deixar a part allò que creiem que som per poder-ho descobrir”. I va puntualitzar: “És un retorn a mi mateix, no com a nen sinó com a adult. És un retorn als orígens. Tot són beneficis”.
Experimentar la mort
Gangaji, que es dedica a parlar de les ensenyances del seu mestre i a mostrar-se vulnerable per poder endinsar-se en allò desconegut, va explicar una anècdota que va passar al seu mestre als setze anys. “Tenia por de la mort i per superar-ho va decidir experimentar-la. Es va estirar a terra i la va sentir. Al contrari del que fa tothom, que ens passem la vida fugint de la mort tot i que no hi ha res més evident que un dia morirem, ell va oposar-se a la distracció i va viure la mort. I d'aquella experiència va descobrir que el seu cos i la seva personalitat podien morir però que la vida no mor”. Segons Gangaji, el seu mestre “va reconèixer que la veritat seva era que era vida”.
Aquesta mestra espiritual, que va fer pujar gent al seu costat per parlar-hi i aclarir dubtes, va acabar la conferència afirmant la seva última veritat: “Tot el que hem de fer és tornar a la vida”.