'Lo nou diccionari Lleidatà-Català' recull la forma de parlar de Lleida

'Lo nou diccionari Lleidatà-Català' recull més de 3.000 paraules i expressions pròpies de la forma de parlar el català a Lleida. Durant dotze anys, des de l'any 1998, els tres autors del diccionari, Robert Masip, Ferran Montardit i David Prenafeta, s'han dedicat a recollir tota mena de paraules i expressions que només es poden sentir a les terres de Lleida com ara 'escatxigar', 'aspentejar', 'acotxar-se' o 'noa' entre altres. Ferran Montardit explica que han recollit la forma de parlar de molts pobles i que allí on no han arribat han comptat amb l'ajuda de persones que han actuat com a corresponsals. Montardit explica que la zona on més característica és la forma de parlar lleidatà és el Baix Segrià.

La zona de la comarca de les Garrigues des d'Almatret fins a Sarroca és segons els autors, on millor es conserven els trets diferencials en la forma de parlar el català. Montardit afirma que algunes de les principals diferències respecte al català estàndard, són que les paraules començades en 'e' que es pronuncien amb 'a' o 'i' com per exemple, 'anciam' o 'istiu' (estiu), el lleidatà fa desaparèixer la 'i' intervocàlica com per exemple 'noa' en lloc de 'noia', la 'e' final neutra del català estàndard es fa oberta com per exemple 'cante', a les conjugacions verbals desapareix la 'v' al preterit imperfecte d'indicatiu en lloc de 'cantava', 'cantaa', o en subjuntiu o imperatiu canvia el final de 'is' a 'os' com per exemple 'no facis' es diu 'no faigos'. El lleidatà també té molt vocabulari relacionat amb la pagesia degut a que fins ara ha estat la principal activitat econòmica del territori i influencia del castellà per la proximitat amb la Franja.El diccionari recull expressions que amb el temps s'han anat perdent i que en molts casos només ho diuen persones grans com ara l'expressió 'ser de la mangala alta' que vol dir que l'avi de la casa és qui dirigeix la casa o paraules i expressions que s'han anat afegint amb els neologismes 'ketchup' o 'gisband' (orquestra), els nous termes són paraules d'origen anglès o científiques que degut a la dificultat de ser pronunciades s'acaben convertint en noves formes com 'catchup' o 'cloresterol' en lloc de 'colesterol'.El diccionari constata la diversitat de formes que té el català com a llengua i que a les terres de Lleida deixa expressions tan curioses com ara 'sisquere', 'mosenguard' o 'vae' o fa un bo que 'namore'. Els autors no donen per tancat el diccionari i com la llengua és canviant ja tenen noves paraules des que es va editar el diccionari que ha sortit a la venda aquest mes. A part també disposen d'una web on la gent pot aportar paraules i expressions pròpies del lleidatà.