Autòpsia de l'esquerra

Els últims deu anys, el pano­rama polític de la majo­ria d'estats euro­peus ha anat tom­bant cap a la dreta i el color ver­mell ha anat dei­xant pas al blau. Aquesta alter­nança no seria estra­nya sinó fos perquè aquesta vegada, el canvi ha anat acom­pa­nyat de l'apa­rició d'altres for­ma­ci­ons que a poc a poc van aga­fant més pes en el pano­rama polític euro­peu.

El peri­o­dista Toni Cru­a­nyes (Canet de Mar, 1974) en el lli­bre De Tony Blair a Zapa­tero ana­litza aquests can­vis cen­trant-se bàsica­ment en l'ascens i la cai­guda de qui encar­nava la ter­cera via del labo­risme britànic, Tony Blair.

Des que el 1994 va ser esco­llit com a nou líder dels labo­ris­tes, Blair va apor­tar a la política una nova forma de fer i va cen­trar les espe­ran­ces que es podia gover­nar d'una altra manera. El 1997 va ser esco­llit pri­mer minis­tre de la Gran Bre­ta­nya i va man­te­nir-se en el càrrec durant deu anys. El 2007 Blair va dei­xar a qui havia estat minis­tre d'Eco­no­mia, Gor­don Brown, un Par­tit Labo­rista en hores bai­xes. L'aliança a mort del Regne Unit amb els EUA va sig­ni­fi­car el declivi de Blair i del labo­risme. Sense els atemp­tats de l'11-S les coses hagues­sin sigut dife­rents. Cru­a­nyes explica en el lli­bre que el pla de Blair era fer entrar el Regne Unit a la zona euro, però com que se sen­tia feble dins el par­tit, perquè Brown s'hi opo­sava, va cen­trar els seus esforços en la lluita anti­ter­ro­rista.

També narra els nom­bro­sos inci­dents d'un furi­bund Brown, a qui Cru­a­nyes com­para amb un per­so­natge de Shakes­pe­are, que un cop al poder pateix una angoixa exa­ge­rada, veient com la crisi econòmica que cas­tiga amb duresa la Gran Bre­ta­nya li cau al damunt.

I el resul­tat de l'autòpsia a l'esquerra euro­pea quin és? Doncs les cau­ses de la cai­guda són diver­ses, segons Cru­a­nyes, però entre elles hi ha la no adap­tació a la nova soci­e­tat; el qüesti­o­na­ment del poder dels grans par­tits; la inca­pa­ci­tat d'idear un pro­grama econòmic alter­na­tiu a la revo­lució con­ser­va­dora de Rea­gan i Thatc­her,i un canvi de valors subs­tan­ci­als, que ha fet tor­nar els euro­peus més con­su­mis­tes i hedo­nis­tes que mai.