Laboratoris d'idees i aparells

En aquesta cam­pa­nya elec­to­ral, els labo­ra­to­ris d'idees dels par­tits polítics (en anglès think tanks) col·labo­ren amb les seves res­pec­ti­ves for­ma­ci­ons orga­nit­zant actes i edi­tant publi­ca­ci­ons de caire pro­gramàtic. No obs­tant això, aques­tes orga­nit­za­ci­ons encara no ocu­pen un lloc pri­mor­dial en l'esfera política. Dues raons poden expli­car-ho. Des d'un punt de vista extern, tenen poca visi­bi­li­tat mediàtica. Molt pocs repre­sen­tants dels think tanks escri­uen regu­lar­ment en els dia­ris o par­ti­ci­pen en tertúlies. Des del punt de vista intern, no s'ha resolt satis­factòria­ment l'encaix amb els ano­me­nats apa­rells dels par­tits. Robert Mic­hels, en la teo­ria de la llei de ferro de l'oli­gar­quia, sos­te­nia que la coor­di­nació efi­ci­ent de les orga­nit­za­ci­ons exi­geix la con­cen­tració de molt poder en mans de pocs. Els par­tits han de pren­dre deci­si­ons com­ple­xes en poc temps i la vora­ci­tat de l'era tec­nològica no és con­des­cen­dent amb la democràcia par­ti­ci­pa­tiva. Per això, es ten­deix a pre­miar la dis­ci­plina de par­tit en detri­ment d'altres alter­na­ti­ves.

L'existència de labo­ra­to­ris d'idees de par­tits no està renyida amb la inde­pendència intel·lec­tual. Per donar res­posta a la com­ple­xi­tat de les soci­e­tats glo­ba­lit­za­des, els par­tits han de plan­te­jar pro­pos­tes rigo­ro­ses i efec­ti­ves allu­nya­des del fer­vor elec­to­ral. Per fer-ho pos­si­ble, es fa neces­sari un equi­li­bri cons­tant entre la dis­ci­plina i les idees. Pro­pe­ra­ment, una dada que mos­trarà l'evo­lució d'aquesta relació serà l'ori­gen ins­ti­tu­ci­o­nal dels nous càrrecs gover­na­men­tals. Qui gua­nyarà pes: l'apa­rell o el labo­ra­tori?