Segona transició

Artur Mas defensa que Catalunya avanci en el dret a decidir

Fa una crida al consens dels partits i de la societat per reclamar-lo

El futur president Artur Mas durant la seva intervenció davant de la cambra ROBERT RAMOS.

El futur president garanteix que
la crisi serà la primera prioritat

Odei A.-Etxearte - BARCELONA

Des del Palau de la Generalitat, Artur Mas aspira a liderar la transició nacional de Catalunya: la que ha d'empènyer el país cap al dret a decidir. En el seu discurs d'investidura al Parlament, el líder de CiU va donar per fracassat l'intent del catalanisme dels últims 30 anys per trobar un encaix a Espanya, i va situar la voluntat majoritària de la ciutadania com l'únic manament per avançar en l'autogovern.

El primer pas que ha fixat Mas en l'horitzó és un pacte fiscal semblant al concert econòmic. Espera reclamar-lo amb la màxima força a Madrid, amb el consens dels partits i de la societat civil. També va parlar de crisi i d'educació, i va desgranar els eixos del programa a què CiU es nega a renunciar d'entrada, encara que és conscient que necessitarà el suport d'altres partits per aplicar l'anomenada geometria variable. Avui mateix es posarà a prova, en la primera votació de la investidura. Mas ja compta, però, que no serà nomenat fins dijous en segona volta, amb l'abstenció del PSC o del PP. En l'escenari que s'obre, promet voluntat de diàleg.

El missatge sobre l'autogovern no era nou. És el canvi de paradigma que Mas defensa des de la famosa conferència de la refundació del catalanisme del 2007 i que CiU va polir després del cop de porta del Tribunal Constitucional a l'Espanya plural. Diu així: la primera transició va ser la postfranquista espanyola, la segona ha de ser la de la voluntat popular catalana. Ahir no variava el discurs, però el cobria de solemnitat: a tres dies de ser investit president de la Generalitat, va suggerir que no li tremolarà el pols a l'hora de marcar-ne el rumb.

De la retallada de l'Estatut, se n'ha de fer una doble lectura, segons creu: “Catalunya ha d'entendre que Espanya vol seguir sent una sola nació amb un sol estat” i “Espanya també ha d'entendre que Catalunya i el poble català no defalliran [...] en la defensa del seu autogovern i les seves llibertats”. Aquí és on encaixa la proposta d'un nou finançament equivalent al concert basc o al conveni navarrès, com a primera parada del trajecte cap al dret a decidir.

Mas està convençut que com a futur president no pot menystenir els “anhels d'un poble”. Però ha d'evitar alhora que el país caigui en la fractura i la frustració. El concert és una síntesi d'aquestes dues voluntats. El president de CiU va subratllar que la proposta genera consens a la societat i entre els votants dels partits parlamentaris. Per això els va convidar a traçar plegats la negociació que pretén obrir amb el nou govern espanyol el 2012. Com a expressió del diàleg que busca, va anunciar que el president del Cercle d'Economia, Salvador Alemany, i el president del Col·legi de Metges de Barcelona, Miquel Vilardell, encapçalaran consells assessors del govern.

El primer de tot

La crisi va acaparar bona part del discurs d'investidura. Mas va garantir que serà la “primera i principal prioritat” del futur executiu. La prova del cotó fluix que s'ha fixat per donar per acabada la delicada conjuntura econòmica és la reducció de l'índex d'atur a la meitat. Per avançar en aquest àmbit, va traslladar als partits la necessitat de pactar un pla per a la reactivació econòmica i el creixement. Al seu criteri, s'ha de construir sobre els pilars de la moderació fiscal, un sistema “potent” d'avals públics a les empreses, la millora de la productivitat, les infraestructures i els centres de suport per a la indústria.

L'estructura de l'executiu exemplificarà l'austeritat que CiU considera imprescindible com a conseqüència de la crisi. Es reduirà fins a un màxim de dotze el nombre de departaments, i es rebaixarà un 25% el nombre de càrrecs de confiança. A més, Mas s'ha fixat la reducció del fracàs escolar a la meitat, encara que admet que és impossible aconseguir-ho aquesta legislatura. Ahir també va advocar per la concertació de part dels centres educatius i, quant a la immersió, va sentenciar que l'escola ha de ser catalana però els alumnes han de dominar també el castellà i l'anglès.

Seguint el ‘fil roig'

Mas es va definir com un hereu de la història mil·lenària de Catalunya. Resseguint-ne el “fil roig”, es va proclamar hereu d'Enric Prat de la Riba i dels presidents Francesc Macià, Lluís Companys, Josep Irla, Josep Tarradellas, Jordi Pujol, Pasqual Maragall –“el del nou Estatut”– i José Montilla, que era al banc del govern. De Montilla, en va lloar que “exemplifica l'èxit del model català d'integració” que va construir –tot i que no ho precisés– el mateix Pujol, que seia a la tribuna d'autoritats.

Mas va confessar que no se sent “guanyador”, de la mateixa manera que no es va sentir “fracassat” en els intents del 2003 i del 2006. “Arribo a aquesta etapa de la meva vida carregat d'il·lusió per poder fer, durant un temps limitat, un bon servei a Catalunya”. El rellotge de la democràcia manarà.