Dret irrenunciable

Transició catalana

Bertran va al·legar que l'acord amb la federació suposa “un pas important” en la declaració d'un estat propi. “Vull agrair que CiU s'hagi posat al costat de la independència”, va afegir. El suposat gest de cortesia li va costar un retret de la diputada nacionalista Dolors Batalla: “No ens faci dir allò que no diem ni pensem”. Per una CiU sempre curosa amb els termes, el d'ahir és un pas més en la “transició catalana” cap al dret a decidir que Artur Mas capitaneja des de la plaça de Sant Jaume. La vicepresidenta, Joana Ortega, va ser la màxima representant del govern que va presenciar tot el debat. Mas, com Joan Puigcercós, només va assistir a la votació.

La paternitat de la iniciativa va generar discrepàncies entre la federació i SI. “La gran contribució de la moció ha estat de CiU perquè és un text alternatiu”, va esgrimir Batalla. ERC es va agafar a l'ambivalència que admetia la gestació per atribuir-ne l'autoria a CiU i va acusar SI de “transigir”, sobretot, pel que fa al suport material a les consultes.

Solidaritat va acceptar eliminar del text les referències que comprometien l'executiu i el Parlament a cedir espais i edificis per al referèndum barceloní del 10-A. La posició de CiU sobre aquesta qüestió ha estat des del primer moment inequívoca: les consultes són una iniciativa de la societat civil que no s'ha de polititzar i el govern no ha de contribuir a la seva organització.

Observadors per al 10-A

La tesi de Bertran, no obstant això, és que el text obre la porta perquè el Parlament sigui seu electoral. Per ara Barcelona Decideix no té previst demanar-ho. El seu portaveu, Alfred Bosch, va avançar en canvi que sol·licitaran a la cambra que faci un seguiment de la consulta a través d'una comissió o bé enviant-hi observadors.

ICV-EUiA es va abstenir en la votació del punt sobre els referèndums d'independència perquè, segons Dolors Camats, s'han convertit en una “joguina política” dels partits i la coalició d'esquerres no afavorirà que passin “a mans dels uns i dels altres”.

El PSC, el PP i Ciutadans van coincidir a menystenir la rellevància de la iniciativa. La diputada socialista Laia Bonet va carregar sense embuts contra Bertran, a qui va atribuir una “càrrega de demagògia, de reduccionisme ideològic i de desconeixement de les regles del joc més essencials del nostre sistema”. La popular María de Llanos de Luna va batejar la moció d'“entelèquia”. “Lamentem que CiU aposti pel separatisme d'Espanya”, va afegir, en un dels clímaxs d'una intervenció plenament en castellà.

“Això no és un cafè”

Albert Rivera, de Ciutadans, es va expressar amb la mateixa rotunditat. “Això és un Parlament i no un ateneu ni un cafè” –va pontificar– per parlar del que considera “deliris”. Rivera va qüestionar el valor democràtic de les consultes perquè hi poden participar majors de 16 anys i es passen “tres mesos
amb urnes passejant pels mercats”. El debat va acabar del tot remogut, amb múltiples enganxades dialèctiques i quatre peticions finals de paraula per al·lusions.