Pallach i el ‘déjà vu'

Quan Joan Majó, exministre d'Indústria del PSC, va anunciar ahir, a mode de pròleg, que les paraules que estava a punt de pronunciar no podien immiscir-se en l'actualitat, el seu missatge va topar contra una profecia tossudament contradient. L'exdirigent socialista es referia a la lectura d'una carta que envià als anys 80 a l'històric líder d'aquest partit, Joan Reventós, i que va reproduir durant l'acte de presentació del llibre PSC (Reagrupament). L'opció socialdemòcrata catalana (1974-1978), editat per la Fundació Rafael Campalans. Un escrit en què Majó li comunicava “que calia més visió de país i menys de partit”. La mateixa filosofia que impulsà el protagonista de la trobada, Josep Pallach, exsecretari general del PSC-Reagrupament (un dels tres moviments que l'any 1978 desembocà en la creació de l'actual PSC). “Socialista moderat potser sí, però no moderadament socialista”, Pallach, tal com es definia ell mateix, lluità per la unió de les forces polítiques socialistes, federalistes i democràtiques, però morí d'un infart l'any 1977 abans que se celebressin les primeres eleccions lliures del postfranquisme. Amb tot, i malgrat el pas del temps, la “visió del futur que ell tenia i que va suposar la unió... torna a ser necessària”, va assegurar durant l'acte el primer secretari del PSC, José Montilla, per qui el partit dels socialistes ha de fer un esforç per dur a terme una renovació integradora pel congrés de la tardor. “Han canviat els paradigmes i hem d'actualitzar el projecte i renovar el partit i, òbviament, no ho podem fer sols”, va afegir.

Al seu torn, Josep Verde, exdiputat socialista al Congrés i al Parlament Europeu, va recordar ahir els forts estira-i-arronsa que van tenir lloc abans de la unió de les agrupacions polítiques al voltant de les sigles del PSC. “Una de les qüestions que va provocar les discussions més enceses va ser el sucursalisme amb què molts veien la federació catalana del PSOE (part integrant de la futura agrupació)”, va dir amb el viceprimer secretari del PSC, Miquel Iceta, el president del grup parlamentari del PSC, Joaquim Nadal, i l'eurodiputat Raimon Obiols entre el públic.

I el cert és que passats més de 30 anys, avui, les tensions dins del partit tenen flaire a déjà vu.