Els bisbes renoven el seu compromís amb els trets nacionals de Catalunya
Fan públic un document coincidint amb el 25è aniversari del text ‘Arrels cristianes de Catalunya'
Els prelats fan una aproximació al sobiranisme
Els bisbes catalans han renovat el seu compromís i reconeixement amb “els trets nacionals propis de Catalunya”, amb la publicació del document Al servei del nostre poble, elaborat amb motiu del 25è aniversari del text que va fer l'episcopat català Arrels cristianes de Catalunya.
Els bisbes, que es reafirmen en el contingut del document aprovat el 1986, renoven el seu “profund amor pel país” i reconeixen “la personalitat i els trets nacionals propis, en el sentit genuí de l'expressió”. També defensen “el dret a reivindicar i promoure tot el que això comporta”, en clara al·lusió a les noves demandes del país. Fan d'aquesta manera una certa aproximació al sobiranisme. A més, creuen que la identitat i la cultura catalanes no es poden entendre sense la presència de la fe cristiana.
Segons els prelats, en el context europeu el poble català “vol i pot oferir la seva contribució des de l'especificitat, arrelant en la seva història, la seva cultura i la seva llengua mil·lenàries”. Hi afegeixen que els drets propis de Catalunya estan fonamentats en la seva mateixa identitat com a poble. Reconeixen que la societat catalana ha d'afrontar nous reptes i aspiracions sobre la forma política concreta en què s'ha d'articular i com s'ha de relacionar Catalunya amb “els altres pobles germans d'Espanya” en el context europeu.
Opcions polítiques
Tot i aquest reconeixement, alerten que no correspon a l'Església optar per una determinada proposta, encara que defensen “la legitimitat moral de totes les opcions polítiques que es basin en el respecte de la dignitat inalienable de les persones i dels pobles i que recerquin amb paciència la pau i la justícia”. Al·ludeixen així al dret a decidir.
Per afrontar aquests reptes, els bisbes encoratgen els implicats a seguir “el camí del diàleg i l'entesa” entre totes les parts per arribar a solucions justes. “El futur de la societat catalana està íntimament vinculat a la seva capacitat per integrar la diversitat que la configura”, diuen.
En el text també defensen que els estudis històrics i sociològics confirmen que la cultura i la identitat catalanes són el que són actualment en part gràcies a la presència de la fe cristiana, ja que aquesta ha “contribuït decisivament en la configuració de la identitat catalana”.
El document no evita l'autocrítica i reconeix “les mancances i els errors” que hagin pogut tenir com a membres de l'Església. “Humilment” demanen en aquest sentit perdó, però hi afegeixen que l'Església ha tingut un paper “insubstituïble” en la història de Catalunya.
El document recorda que l'arquitecte Antoni Gaudí i la dedicació de la Sagrada Família a càrrec del papa Benet XVI han permès “redescobrir un gran testimoni contemporani de la fecunditat de les arrels cristianes” a la societat catalana.