Agafa els diners i corre!

Era un secret de domini públic que no pocs eurodiputats fan mans i mànigues per arrodonir el seu generós sou embutxacant-se dietes de dubtosa justificació, però fins ara ningú no els havia enxampat tan clarament. L'euroescèptica britànica Nikki Sinclaire és el talp que ha revelat la picaresca, fins i tot fotografiant els seus col·legues en plena acció: la trampa (legal, per cert) consisteix a presentar-se al Parlament Europeu els divendres al matí, tot i que està pràcticament tancat perquè no hi ha activitat, fitxar com
si treballessin aquell dia per cobrar els 304 euros de dietes i fugir tot seguit i sense dissimular cap a l'aeroport per volar cap a casa.

Ni el recordman Usain Bolt no ho faria més ràpid: la socialista basca Eider Gardiazabal fitxa a les 9.56 del matí a l'Eurocambra i a les 10.20 ja és a l'aeroport de Brussel·les esperant el seu vol, després d'una esgotadora jornada laboral
de només 24 minuts. La popular
polonesa Danuta Jazlowiecka encara rebaixa la marca a 21 minuts, des que fitxa a Estrasburg fins que el xofer la deixa a l'aeroport. I també reben el tory Robert Sturdy i
el labour Peter Skinner, que es lleven a les set del matí per cobrar
les dietes i a quarts de deu ja són a Londres. Però n'hi ha molts més, entre 60 i 70, segons Sinclaire,
que denuncia que “és una pràctica molt estesa en tots els partits i nacionalitats” i aprofita la polèmica per devaluar encara més el
prestigi de la política europea.

“Això de les dietes és legal i totalment generalitzat”, replica Gardiazabal, que assegura que el reglament permet cobrar també divendres si dijous s'acaba molt tard la feina. En teoria, però, aquests 304 euros són per pagar l'hotel i els àpats i, en només 24 minuts a Brussel·les, és impossible gastar-se'ls.
El Parlament Europeu obre 134 dies l'any, així que els eurodiputats ja ingressen 40.736 euros de despeses anuals, a més de cobrar el seu sou base de 6.200 euros mensuals nets. I això sense comptar els bitllets d'avió i els viatges (que se'ls abona a banda), ni els 4.300 que reben cada mes per a despeses d'oficina o els 17.000 amb què paguen els assistents. Els que, com els caçats per Sinclaire, també fitxen els 37 divendres s'embutxaquen encara 11.248 euros extra l'any.

La mateixa Eurocambra ha hagut de posar límits a la picaresca, i ha prohibit algunes pràctiques. Fins la passada legislatura, la trampa més flagrant i habitual, però absolutament legal, era viatjar en classe turista i quedar-se la diferència de diners del bitllet d'avió en business que paga Estrasburg. Ara ja només s'abona el cost real del bitllet, amb el comprovant. Contractar la dona –especialment els britànics–, la
filla o algun altre familiar o amic
era també una fórmula utilitzada per alguns eurodiputats per quedar-se els 17.000 euros mensuals per
a assistents i administratius. Algunes formacions fan servir aquesta partida per contractar personal
que mai no trepitja l'Eurocambra i treballa pel partit a nivell estatal, per exemple des de Madrid.