El Suprem barra el pas a Sortu per a les eleccions del 22-M

Cop de porta a la rehabilitació política de l'esquerra abertzale. La sala 61 del Tribunal Suprem ha seguit fil per randa un guió prefixat i ahir a la nit ratificava que la formació basca Sortu no podrà ser present a les eleccions municipals del 22 de maig perquè se li impedeix que es puguin inscriure al registre de partits acceptant l'argument del govern espanyol que són els “hereus” de Batasuna i un instrument al servei d'ETA.

La decisió de la sala especial del Suprem, creada arran de l'aprovació de la llei de partits, no ha estat unànime. I, a més, per primer cop des que actua el tribunal, s'ha anunciat la presentació de diversos vots particulars que discrepen de la resolució, que es coneixerà de manera íntegra d'aquí a uns dies. Ahir, la sala només va avançar la negativa a acceptar-los com a partit legal després de més de nou hores de deliberació.

En aquest temps, una majoria dels membres del tribunal han acabat fent seves les tesi del ministeri fiscal i l'advocat de l'Estat segons les quals els estatuts de Sortu –on es condemna la violència sense matisos– són simple “tacticisme” i una operació “cosmètica” darrere de la que s'amaga Batasuna. Segons aquest mateix fil argumental, un cop tornessin a les institucions, en cap cas complirien el que estableixen aquests estatus, que, en tot cas, la part acusadora seguia considerant “insuficients” pel que fa al rebuig a ETA.

En la resolució no s'ha tingut en compte, doncs, l'al·legat que dilluns passat va deixar anar davant el Suprem l'advocat Íñigo Iruin, el qual garantia que Sortu tenia clar que, fes el que fes ETA, els integrants del partit havien decidit allunyar-se de la violència definitivament. Al contrari de les creences de l'executiu espanyol –impulsor de la demanda–, el defensor de la nova marca la identificava com un “instrument per a la pau”.