Política

La violència religiosa causa 11 morts a la capital d'Egipte

Cristians coptes i musulmans s'enfronten per la creença que dins d'una església hi havia retinguda una dona convertida a l'islam

L'exèrcit portarà davant un tribunal militar els 190 detinguts pels incidents al Caire

La violència confessional entre cristians i musulmans, provocada una vegada més pels rumors, ha tornat a colpejar Egipte, amb almenys 11 morts i 186 ferits, alguns dels quals molt greus, dos mesos després que un altre brot de violència similar hagués causat la mort a 13 persones.

Ahir a la matinada un grup de musulmans enfurismats van intentar assaltar l'església Mar Mina, al cor popular i empobrit del barri d'Imbada, després que s'hagués estès el rumor que dins l'església mantenien retinguda una cristiana convertida a l'islam. “Ens van disparar des de dins de l'església, hi ha armes amagades en aquesta església i a totes les del país”, va assegurar un home que no va voler identificar-se i que juntament amb centenars de musulmans armats amb ferros i pals insistien en la seva intenció d'entrar al temple.

De tota manera, les autoritats no han pogut establir qui va començar l'enfrontament en el qual també es van utilitzar còctels molotov, ni qui va començar a disparar.

Els membres de les dues comunitats es van enfrontar amb armes de foc, pedres i bombes incendiàries. Malgrat la presència de la policia, que va disparara l'aire i va utilitzar gas lacrimogen per separar-los, i dels vehicles blindats de l'exèrcit que tancava els accessos a l'església, la tensió era palpable en l'ambient i els que estaven fora el temple buscaven la manera d'entrar-hi. Els nerviosisme va anar augmentant ahir al matí malgrat la visita del ministre de l'Interior, Mansur Aisawi, que va intentar calmar els ànims. Al migdia es va produir un altre tiroteig i cinc persones més van resultar ferides.

Per evitar que aquest problema és desbordi, el govern va celebrar una reunió d'emergència i el primer ministre, Essam Sharaf, va cancel·lar la gira que tenia prevista pels països del golf Pèrsic.

L'exèrcit va anunciar que 193 persones havien estat detingudes i que haurien de respondre davant els tribunals per aquests fets.

Un grup de musulmans també va cremar dissabte a la nit l'església d'Al-Adra, al carrer Al-Wahda, també a Imbada, on ahir al matí la policia va envoltar l'edifici calcinat.

Aquests nous enfrontaments es van produir hores després que Camelia Shahata, una cristiana casada amb un capellà copte, hagués aparegut en un programa de televisió desmentint que s'hagués convertit a l'Islam i que hagués estat tancada en un monestir, com apuntava part de la comunitat musulmana. El cas de Shahata també va causar polèmica mesos enrere entre les dues comunitats.

Els enfrontaments armats entre cristians i musulmans per raons religioses, principalment al sud del país, tot i que sempre han existit han augmentat després de la revolució egípcia que va provocar la caiguda el president Hosni Mubarak, l'11 de febrer passat. La comunitat cristiana ha denunciat reiteradament que pateix un tracte discriminatori per part de les autoritats.

El 8 de març passat, 13 persones van morir en un enfrontament que va esclatar després que un grup de coptes hagués tallat una autopista al Caire per protestar per l'incendi d'una església, uns dies abans.

LA XIFRA

10
per cent de la població
d'Egipte, calculada en uns 75 milions d'habitants, és cristiana, majoritàriament copta.

Hamas i el pla egipci

El moviment islamista palestí Hamas hauria acceptat en principi un nou pla de negociació egipci per facilitar l'alliberament del soldat israelià Gilad Shalit, segrestat per milícies palestines l'any 2006 a Gaza i que actualment encara està en poder d'aquest grup, segons va informar ahir la cadena Al-Jazeera, citada pel diari israelià Jerusalem Post

Aquest fet té lloc després que la setmana passada s'hagués signat a Egipte l'acord de reconciliació entre Hamas i la facció palestina Al-Fatah del president de l'Autoritat Nacional Palestina, Mahmud Abbas. Des de llavors Egipte ha incrementat el seu paper negociador per a l'alliberament del soldat.

L'acord, del qual se saben molt pocs detalls, reforçaria la responsabilitat legal de l'Autoritat Nacional Palestina sobre la situació del soldat. De la posada en llibertat de Shalit en depèn que les autoritats israelianes posin en llibertat centenars de presoners palestins

Des de fa un mes els dirigents de Hamas estan estudiant la possibilitat d'emetre una cinta amb declaracions del soldat segrestat però van advertir el govern israelià que si això es produïa haurien de pagar un preu” per la mateixa, en referència a l'exigència de que s'alliberin els presos palestins detinguts en presons israelianes.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.