Té futur el moviment?

Té futur el moviment dels “indignats?” Es podrà articular després de les municipals o s'acabarà dissolent amb la mateixa rapidesa amb què va aparèixer? Es desinflarà com un suflé o tindrà una certa consistència? Resoldre aquests dubtes és gairebé fer ciència-ficció, perquè a hores d'ara ningú sap què passarà demà i menys d'aquí a una setmana. Alguns sociòlegs i politòlegs consultats per aquest diari, però, aporten pistes sobre quin caire podrien adquirir els esdeveniments els pròxims dies.

“Ni els organitzadors tenen una idea clara. Va néixer com una cosa ingènua: ens reunim, protestem i després ja veurem”, analitza l'economista i president de Justícia i Pau, Arcadi Oliveres, que va participar en la manifestació del diumenge, la gènesi de tot plegat. Una possibilitat que apunta és que la mobilització es vagi solidificant als territoris, en petites assemblees, que puguin plantejar reivindicacions concretes.

Més clar ho veu la degana del Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya, Anna Parés, que recorda que el “sostrat de fons la crisi” i el “malestar” de la societat es va coent a foc lent des de fa temps i que les protestes segurament continuaran amb altres formes i maneres, encara que les acampades es dissolguin. “Surten bolets a tot arreu. Cinc milions d'aturats és molt greu”, sentencia Parés.

I la via política? Quin paper ha de jugar? Les formacions tradicionals han de mutar o han d'aparèixer nous actors? Els “indignats” ja han alertat que els partits actuals no els representen, que no han sabut o no han volgut resoldre els seus problemes, tot i que és obvi que un dels camins per vehicular aquest empipament ha de ser la política. “No es veu com es pot teixir aquesta via, però sí que hi hauria d'haver algun moviment”, destaca el catedràtic d'història contemporània de la UB Antoni Segura, que afegeix que les acampades comparteixen amb les revoltes àrabs, salvant les distàncies, “un fons de ràbia i de dignitat perduda”. Oliveres, per contra, es mostra més escèptic i adverteix que no s'ha de caure en la politització.

I les concentracions modificaran el sistema? El professor d'història contemporània de la UAB Xavier Casals opina que el moviment forma part d'una sèrie de “tensions” que han sacsejat Catalunya els últims anys, com les consultes sobiranistes, i que han anat de baix a dalt. “És una il·lusió populista”, assenyala Casals, que manté que els “indignats” i la creixent desafecció poden contribuir a certs canvis polítics. El primer pas pot ser el 22-M. “En les municipals ja es veurà molta més fragmentació als ajuntaments”, augura Casals. Tot i això adverteix que la gestió d'aquesta crisi no té una “fàcil sortida”, perquè el poble cada cop està més lluny de l'esfera dels governants.