Els fabricants catalans ja tenen codi de barres propi

No semblava que fos complicat però fins ara ningú no havia entrat en el sistema GS1 –on es registren els dígits dels codis de barres– i havia relacionat el nom de Catalunya amb un dels números lliures. Els tres membres de l’Associació Catalana del Codi de Barres (ACCB), creada el febrer passat, van decidir eliminar aquest buit en el món dels negocis del país i van triar el número 15, “que estava lliure”, afirmen, com a dígit per etiquetar tots els productes fets a Catalunya.

“Volíem tenir un índex diferenciat per a Catalunya i una numeració a un preu competitiu”, expliquen els creadors de l’ACCB. Van començar el febrer passat i ja tenen 150 associats, “amb pagament únic de 298 euros en concepte de despeses d’administració i manteniment”.

Això, a més de dotar Catalunya d’un dígit diferenciat, és el que els allunya de l’única associació, també sense ànim de lucre, que fins ara disposava de gairebé el monopoli de codis de barra a l’Estat espanyol, l’AECOC. Aquesta associació va néixer a Barcelona fa 33 anys precisament per impulsar la introducció a l’Estat espanyol del codi de barres i Mercadona va ser el primer que va utilitzar aquest sistema d’etiquetatge, el 1977. Però l’AECOC es va plantejar un codi a nivell estatal, el 84, que ha perdurat fins avui i que englobava tots els productors espanyols, sense fer diferenciacions de caràcter identitari.

Segons els fundadors de l’ACCB, “no és raonable que a un emprenedor se li exigeixin gairebé 1.000 euros de quota d’alta i gairebé 200 euros anuals de per vida pel dret a disposar d’uns dígits amb els quals confecciona el codi de barres per als seus productes i que, a més, l’identifica, tant si vol com si no, com a fabricant espanyol. Nosaltres volem oferir diferenciació i tarifes justes al servei que es necessita”, expliquen.

L’associació vol acollir principalment petits i mitjans empresaris “que no necessiten tots els serveis que ofereix l’AECOC, sinó distribuir els seus productes correctament identificats, valent-se de les eines de codificació que realment es necessiten, perquè la majoria no necessita codis que incloguin informació complexa”.

Iniciativa respectable
Els fundadors de l’ACCB no reneguen en absolut del seus inicis, “sortim de l’AECOC i hi tenim grans amics. De la mà de Josep M. Bonmatí, l’AECOC ha fet un treball extraordinari, però tampoc no podem negar que hi ha un gran descontrol per als que no són grans fabricants i aquí entrem nosaltres”, justifica un dels membres de l’associació.

Eusebi Cima, president de Fepime, patronal de la petita i mitjana empresa, veu la creació de l’ACCB com “una iniciativa privada molt respectable que, depèn de com es gestioni, pot tenir èxit”. Per ell, que Catalunya disposi d’un dígit propi és “una nova oportunitat i, a més, si es minimitzen els costos per als fabricants, tot és bo” i, afegeix, que “la competència és bona per tothom”.