Independència: Surten els comptes
Una dotzena dels economistes més prestigiosos del país avalen que Catalunya pot ser un país fins i tot capdavanter al si de la UE. Coincideixen que pot haver-hi una fractura de mutu acord sense mediació internacional
El futur de Catalunya, la viabilitat d'un estat independent en el si de la Unió Europea és una qüestió que s'ha instal·lat ja plenament en el debat polític i social del nostre país. La classe política coincideix que aquestes eleccions al Parlament poden arribar, com ha dit el president Montilla, «a marcar una generació». Per primer cop es presenten a les eleccions diverses formacions independentistes amb possibilitats d'obtenir representació parlamentària i Convergència i Unió parla obertament del dret a decidir, tot i que no especifica quina és l'estació final d'aquest camí (que es pot entreveure). Però què hi ha al darrere de la voluntat de separació de l'Estat espanyol? Hi ha un país econòmicament viable? La resposta és un sí rotund i pràcticament unànime entre els principals economistes catalans. Una dotzena d'ells han reflexionat sobre la viabilitat de l'Estat català, el seu encaix en la Unió Europea i les qüestions que haurien de regir l'estructura del futur país.
OPINIÓ.
Elisenda Paluzie, doctora en economia per la Universitat de Barcelona, no dubta de la viabilitat d'una Catalunya independent, i a més afirma que «estaria entre els països més desenvolupats del món». Germà Bel, catedràtic d'economia a la Universitat de Barcelona, exposa que l'experiència de països com ara Dinamarca, Finlàndia i Suècia amb volums de població semblants «demostra que la independència és possible».
Francesc Sanuy, exconseller de Comerç, Consum i Turisme de la Generalitat, rebla el clau afirmant que «avui mateix, si Catalunya no fos víctima de l'espoli fiscal més gran de tot Europa, tindria el mateix PIB per capità que la regió de Londres, que és la capdavantera de la UE».
Per Salvador García-Ruiz, economista per la UPF i MBA per la Universitat de Nova York, la pregunta que cal fer és «si Espanya seria viable si Catalunya fos independent», la mateixa que planteja Xavier Roig, professor del màster en globalització de la Universitat de Barcelona.
RECONEIXEMENT.
LES EMPRESES.
LA TRANSICIÓ.
Ho veuen diferent altres economistes: Germà Bel pensa que «en una societat moderna i avançada les solucions han d'arribar per mitjà de l'enteniment i l'acord i s'han de trobar de manera civilitzada». Bel no creu que sigui necessari l'arbitratge de la Unió Europea malgrat que matisa que «haurien d'estar al cas perquè hi tenen molt a dir». En termes semblants s'expressa Elisenda Paluzie, tot recordant que en el cas de la separació de Txèquia i Eslovàquia el repartiment de béns es va fer proporcionalment a la població i sense necessitat de mediació internacional. Amb tot, creu que el cas espanyol podria acabar necessitant suport internacional perquè «serà difícil que s'arribi a acords respectuosos amb Catalunya». Xavier Roig i Salvador García-Ruiz consideren que el període de transició serà llarg i indiquen que «el full de ruta hauria d'estar dissenyat per gent molt preparada». En aquest cas, Roig no creu que, avui per avui, «els que ho haurien de fer tinguin prou nivell».
Qui s'expressa en termes més radicals és, un cop més, Jacint Ros Hombravella, que no veu cap altre camí que «la ruptura».
ELS MERCATS.
En la dècada dels anys vint ja s'ho plantejaven
La viabilitat econòmica d'una Catalunya independent no és un debat de fa quatre dies. El llibre L'autodeterminació en el pensament econòmic català, de Francesc Ribas, editat el 1978, recull diversos episodis on economistes catalans ja formulaven les primeres hipòtesis que avalaven la viabilitat de l'Estat català amb arguments, si fa no fa, com els d'ara. Diu Ribas que un dels primers intents seriosos el va fer a principi del 1923, mesos abans del cop d'estat de Primo de Rivera, Joan Crexells. Posteriorment, durant la segona meitat de la dictadura primoriverista, en van arribar a parlar Carles Pi i Sunyer i Pere Corominas, que contraposaven el caràcter castellà, pel que fa a l'economia, a l'esperit emprenedor català. Durant la posterior etapa autonòmica, Joan Sardà i Lluc Beltran van defensar la creació d'una banca oficial de Catalunya, i l'enginyer Lluís Creus va redactar dos volums sobre l'estructura econòmica de Catalunya i les seves possibilitats. El 1932, Joan P. Fàbregas editava Les possibilitats econòmiques d'una Catalunya independent, on ja denunciava l'espoli fiscal. Artur Costa, el 1962, des de l'exili, a Mèxic, reprenia els enfocaments de Crexells i Fàbregas. La llista és interminable.
«Europa vol que siguem el motor del sud del continent»
«Catalunya sempre ha estat un territori econòmicament molt viable. No som viables com a comunitat autònoma, perquè patim un espoli fiscal del 10% del nostre PIB. Podem ser el motor dels països del sud d'Europa i això la Unió Europea ho vol, perquè la resta de països d'aquesta zona no se'n surten. Alemanya està cansada de posar diners a Portugal, a Espanya, a Itàlia i a Grècia. Nosaltres hem de jugar el paper de motor que Europa necessita i estirar la resta de països. Pel que respecta a les grans empreses, històricament hi ha hagut una burgesia que ha encaixat amb Espanya perquè treia profit del mercat espanyol. Ara veuen que ja no és així, i si no volen que altres empreses els prenguin el lloc faran el tomb.»
«Catalunya podria ser un estat viable econòmicament si fem canvis»
«Catalunya podria ser viable si consolidem i eixamplem la capacitat productiva i al mateix temps ens dotem d'un sistema fiscal suficient. Per a les empreses catalanes no els seria cap problema, vivim en un mercat globalitzat on no hi ha ni estats ni nacions. Pel que fa als treballadors, en la mesura que l'estat disposés de totes les competències per regular les condicions de vida i treball i es pogués participar des de la proximitat en la presa de decisions, podria tenir elements positius. Si és una nació que es plantegés la retallada de drets socials, la visió seria, lògicament, negativa. A Catalunya hi ha una cultura industrial molt arrelada per tradició històrica, i hi ha uns valors del treball que impregnen el conjunt de la societat.»
«Catalunya serà el que cregui que ha de ser, però sobre bases sòlides»
«Aquest és un debat tan seriós que no es pot frivolitzar, i jo no vull frivolitzar. Vivim en un món interrelacionat i és evident que la relació entre Catalunya i Espanya no és només cultural i familiar sinó també comercial. Tot i que hem baixat el pes de l'exportació de Catalunya a Espanya, continua sent el mercat més important que tenim, i això no es pot obviar quan es fan determinades anàlisis. No és temps de debatre això, i amb aquest tema aconseguim generar antipaties i perdre més mercat. Catalunya serà el que cregui que ha de ser, però sobre bases sòlides, no sobre febrades. No sóc contrari que es pugui obrir aquest debat, però d'aquí que Catalunya sigui independent hi ha molt de camí.»
«L'única alternativa és fer via nosaltres mateixos»
«Empresarialment Catalunya està preparada per mantenir l'estat del benestar ja sigui com a país independent, com a part d'un estat federal o com a comunitat autònoma. Ara bé, vist el panorama actual, tot pas endavant pot ser profitós per a les empreses. En un context normalitzat contestaria el contrari, però ara haig de dir que una de les úniques alternatives que tenim és fer via nosaltres mateixos. Pel que fa a les empreses més potents del país, penso que no tindrien problemes per adaptar-se al nou escenari; són multinacionals. Cometrien una errada si s'hi oposessin, perquè les qüestions comercials no s'han de barrejar amb les nacionals.»
