Tret de gràcia a les caixes

El model de caixes que neix dels Monts de Pietat al segle XVIII va rebre una estocada letal ahir a la tarda al Ministeri d'Economia. Després de la primera onada de fusions animades pel diner públic del FROB i que ja ha convertit moltes caixes en bancs sota el paraigua d'un SIP o fusió virtual, l'Estat amenaça ara directament amb la nacionalització de les caixes més dèbils que no arribin a un 8% de capital de màxima qualitat, l'anomenat core capital, que l'entitat tindria immediatament a mà en cas d'una tempesta. A les caixes que no arribin al llistó del 8%, el Banc d'Espanya les forçarà a mutar en bancs i el FROB entrarà al seu capital comprant directament accions amb dret a vot.

Tot i presumir de bona salut del sistema financer, la vicepresidenta econòmica, Elena Salgado, no va ocultar que actua amb urgència pels “dubtes” i la “incertesa” en els mercats internacionals sobre unes entitats que mai no han acabat d'entendre i que lliguen al risc immobiliari. Si bé el llistó del 8% (superior en les entitats més febles) exigit per Salgado engloba bancs i caixes, és tan alt que condemna les últimes a bancaritzar-se. De fet, suposa avançar a la tardor per a caixes espanyoles un requisit de capital que la norma de Basilea III fixa a la banca global pel 2013.

Si Grècia va ensenyar a mirar amb lupa la prima de risc, la lliçó d'Irlanda és no descuidar el sistema financer, i l'Estat espanyol temia sortir mal retratat en les proves d'esforç o stress test del juny per culpa de les caixes. Amb l'examen del juny a la banca europea en ment, Salgado obligarà les caixes a informar el Banc d'Espanya del seu nivell de capital de màxima qualitat abans del 28 de febrer.

Serà aleshores quan el supervisor avaluï i posi xifra a la recapitalització que l'entitat buscarà en els mercats fins al setembre. Salgado relativitzava ahir el llistó adduint que la mitjana en el sector era del 8,5% al setembre, però el cert és que només La Caixa està en situació de complir-lo mentre posa en dificultats la resta, inclosos gegants com el SIP de Caja Madrid i Bancaja amb cinc caixes més o Catalunya Caixa i fins i tot actors de la banca mitjana com ara Bankinter.

Tot i la bancarització de facto, Salgado esgrimeix que les entitats d'estalvis tindran llibertat per triar el seu model, ja que no canviarà la llei de caixes (Lorca) i només hi introduirà “retocs”. L'eina serà un decret que el Consell de Ministres aprovarà al febrer i que haurà de ser convalidat al Congrés, un repte per al qual ja ha sondejat l'aval del PP i CiU.

Si fins ara les fusions han consumit 11.000 milions del FROB, el cost màxim que tindria nacionalitzar les caixes dèbils seria ara de 20.000 milions. Per evitar una desviació de l'objectiu de dèficit del 6% pel 2011, que seria una fuita de sang per als taurons especuladors que naveguen en els mercats, en cas de desemborsar una part o el total dels 20.000 milions imputaria la factura al deute. L'endeutament, més baix que la mitjana de la UE, creixeria així en dos punts del PIB.