Una sentència considera que tornar el pis liquida el deute
L'Audiència de Navarra resol contra una banc que volia continuar el procés d'execució després d'haver embargat l'habitatge hipotecat
L'entitat argumentava que el pis havia perdut valor per la crisi
La Secció Segona de l'Audiència de Navarra ha dictat una sentència en la qual considera que retornar al banc un pis hipotecat és suficient per a saldar el deute contret encara que l'immoble hagi perdut valor per la crisi. L'acte, a més, retreu des d'un punt de vista moral l'actitud de l'entitat.
L'Audiència ha resolt així el recurs d'un banc contra una sentència d'un jutjat de Lizarra, que va considerar que no era pertinent continuar amb un procediment d'execució, després que l'entitat financera embargués l'habitatge garantia de préstec.
El préstec pujava a 71.225 euros i, en el moment de la compra, el banc va valorar l'immoble en 75.900 euros. A la subhasta, però, el seu valor va ser de 42.895 euros.
Per aquesta diferència l'entitat va voler continuar el procediment d'execució afegint-hi els costos i la liquidació d'interessos, que pujaven uns 8.000 euros. En total, volia que el comprador pagués 30.000 euros, a més de perdre el pis. Per això va argumentar en el seu recurs a l'Audiència que aquesta mesura no constituïa un abús de dret i que la subhasta no cobria el deute demandat.
El tribunal però, ha donat la raó al jutge i ha considerat que “el valor de la finca, tot i el resultat de la subhasta, és suficient per cobrir el principal del deute reclamat” i fins i tot és superior a aquest.
La sentència reconeix el banc “té dret a sol·licitar el que ha sol·licitat”, pel que no existiria un abús de dret. Amb tot, subratlla que existeix una reflexió en aquest cas que és “moralment intranquil·litzant” que el banc digui que la finca subhastada té avui un valor inferior al del moment de la taxació per la situació del mercat, a causa de la crisi econòmica a nivell mundial.
En aquest sentit, el tribunal precisa que la seva pèrdua de valor actual “és directament atribuïble a la crisi econòmica, fruit de la mala praxi del sistema financer” i les anomenades “hipoteques escombraries”. Per quest motiu, la sala considera “especialment dolorós” que l'entitat justifiqui els seus propòsits en unes circumstàncies que “han aixecat butllofes” en la societat.
La resolució recorda al banc que ell també forma part d'aquest sistema i això és una cosa “que no pot ignorar”. Per aquests motius, assenyala que la seva demanda “no constituirà un abús de poder però moralment és rebutjable”, ja que, al seu moment, no hauria concedit el préstec per l'import citat si l'immoble no hagués tingut el valor suficient com garantia.
L'acte suposa una decisió pionera i contrària als plantejaments del govern espanyol, que fins ara s'ha mostrat contrari a modificar la legislació per a permetre aquesta pràctica.
La normativa actual contempla que el consumidor que no pot pagar el seu hipoteca ha de lliurar l'habitatge a l'entitat financera i que, en el cas que una taxació mostri que l'immoble ha perdut valor, ha d'abonar la quantitat restant.