Un altre suspens

La innovació europea no només no retalla distància als seus competidors, els Estats Units i el Japó, sinó que ja sent l'alè de les potències emergents, com ara el Brasil o la Xina, al clatell. Brussel·les parla de “situació d'emergència” i suspèn l'economia espanyola, situant-la en la divuitena posició del seu últim rànquing de R+D+i, lluny de la mitjana comunitària i al mateix nivell que la rescatada Grècia o l'Est d'Europa. L'eurocomissària de Ciència, Máire Geoghegan-Quinn, alerta que l'Estat espanyol, que concentra una tercera part dels desocupats de la zona euro, necessita apostar per la innovació “com l'aigua per a la vida”, perquè és “el camí principal per crear ocupació”. Només Romania (que fa 4 anys no era a la UE i on el salari mitjà és de 430 euros) i Malta tenen menys investigadors i doctorats que l'Estat espanyol.

Brussel·les retreu a les empreses espanyoles que no inverteixin prou en innovació i que siguin a la cua en patents i marques registrades: si fessin més recerca pròpia abaratirien la seva producció i guanyarien competitivitat, perquè no haurien de pagar les patents nord-americanes o japoneses. Geoghegan-Quinn també denuncia la caiguda de la participació de capital risc en la innovació i la cada cop més dèbil col·laboració entre sector públic i privat. Dels 25 indicadors en què Brussel·les es basa per fer el rànquing, l'Estat espanyol només n'aprova quatre. I els seus dos únics punts forts són que té més publicacions científiques internacionals i més població amb estudis superiors que la mitjana comunitària.

Suècia, Dinamarca, Finlàndia i Alemanya són a la champions de la innovació, mentre que el Regne Unit, Bèlgica, Àustria, Holanda, Irlanda, Luxemburg i França les ajuden a empènyer el carro europeu. Només Letònia, Bulgària, Lituània i Romania estan classificats en un grup pitjor que l'espanyol. En el conjunt de la UE, “el progrés de la innovació no és suficientment ràpid” per impedir que les potències emergents vagin retallant distàncies, alerta Geoghegan-Quinn.

Europa només és capdavantera en inversió pública en innovació, superant els Estats Units (una aposta amenaçada per la crisi del deute públic), però el seu sector privat no està al nivell. De fet, tot i les crítiques a l'Estat espanyol, Geoghegan-Quinn va agrair a la ministra espanyola de Ciència i Innovació, Cristina Garmendía, que faci el que pugui i hagi “augmentat lleugerament el pressupost”, tot i les vaques magres. En la cimera d'aquesta setmana a Brussel·les, els Vint-i-set van reiterar les seves bones paraules habituals, però sense concretar cap compromís d'inversió addicional. Només van prometre que l'Espai Europeu de Recerca serà una realitat l'any 2014 i actuarà com a mercat únic del coneixement i la innovació.