Sensible amb la immersió
El nou director de la Reial Acadèmia Espanyola reconeix que la immersió lingüística a les escoles és “necessària”
El nou director de la Reial Acadèmia Espanyola (RAE), José Manuel Blecua, és conscient que la situació del català “és molt dèbil, perquè el castellà és una llengua d'una potència tremenda”, i també assegura que “el model d'immersió lingüística a les escoles que s'aplica a Catalunya és necessari”. En una entrevista publicada ahir per l'agència Efe, Blecua, nascut a Saragossa l'any 1939 però resident des de fa cinquanta anys a Catalunya, considera la immersió com una garantia per a la supervivència del català: “El català ha de sobreviure. No es tracta de viure, sinó de sobreviure, i la immersió lingüística és de les poques coses que permeten fer-ho”.
Blecua, que va tenir primer les oposicions de catedràtic d'institut el 1964 i, després, les d'universitat, assegura haver comprovat que “el català i l'espanyol conviuen sense dificultats a Catalunya”. “Desgraciadament –manifesta, tanmateix–, un passeja pels carrers i veu un diari en català i desenes en castellà. Un entra a internet i passa el mateix: hi ha més de mil diaris en espanyol”. “La pressió –hi afegeix– és molt gran i, per tant, és necessari protegir el català, sobretot pel que fa a la normalització lingüística”. Blecua, que adverteix que “l'única manera d'integrar-se a Catalunya és parlar català”, assegura també: “Tots els hispanoparlants estem enamorats de la nostra llengua, i hem d'entendre que un català, un gallec o un basc també ho estiguin de la seva. Aquestes llengües permeten resar, enamorar-se i escriure”.
Més de vint llengües
Expert en fonètica i fonologia, Blecua adverteix que, a més de “la potència del castellà”, la catalana és una societat en la qual, a causa de la immigració, “hi ha més de vint llengües diferents a les escoles”, i hi ha municipis en què “els immigrats superen la població catalana”. D'altra banda, assegura que li sembla bé que els legisladors hagin declarat oficials els topònims de ciutats com ara Girona i Lleida. “És lògic que els parlants de llengües diferents al castellà sentin que els seus topònims són menyspreats i vulguin que se'ls protegeixi”, diu el director, per qui haver viscut “en una regió bilingüe o trilingüe” ajuda millor a comprendre aquests fenòmens. “La identitat del parlant amb la llengua és el més propi que l'uneix amb el món, i això no li pots treure a ningú”.