Un mort molt viu
El gènere negre en català es renova i es consolida amb noms com Teresa Solana, Marc Pastor i Jaume Benavente, sense oblidar incògnites com les de Nil Barral
Catalunya no és Escandinàvia... encara. Cada vegada són més nombrosos els autors catalans que –fora prejudicis– conreen el gènere negre, d'intriga i policial en un fenomen que trenca amb la tradicional visió que al país aquesta literatura està poc menys que morta i enterrada. Les pistes estan a la vista: la Setmana de Novel·la Negra de Barcelona que anima Paco Camarasa des de la llibreria Negra y Criminal; el premi Crims de Tinta que convoca el Departament d'Interior, i la tasca de divulgació que du a terme la biblioteca La Bòbila de l'Hospitalet.
“Està clar que el focus està posat sobre la novel·la negra que genera interès entre els lectors, que divulguen la seva passió per la xarxa i formen un grup compacte”, explica Isabel Obiols, editora de La Magrana, segell que publica els Crims de Tinta. “En els darrers anys hem assistit a una consolidació brutal del gènere, amb 181 novel·les publicades els deu últims anys”, afirma Sebastià Bennassar, escriptor i especialista del gènere.
A banda de sospitosos habituals com ara Andreu Martin (que acaba de treure en butxaca Barcelona tràgica, Ara Mini), Ferran Torrent o Carles Quílez, guanyador del II Premi Crims de Tinta, hi ha una sèrie d'autors que han fet una primera incursió en el món criminal de paper. Aquest és el cas de Jaume Benavente, lector voraç de La Cua de Palla, i que ara s'ha passat al negre amb El quadern de Nicolaas Kleen (Columna/Roca). Benavente situa a Amsterdam la investigació entorn de l'assassinat d'una noia de l'est d'Europa embarassada. La investigadora, Marja Batelaar, una jove de 33 anys que ha estudiat belles arts, debuta com a policia d'homicidis amb aquest cas. Guanyador del Pin i Soler per Llums a la costa (2006), Benavente garanteix que la novel·la portarà cua.
“Volia fer una novel·la realista, però la realitat és negra”. Així justifica l'escriptor valencià Juli Alandes la seva primera exploració del gènere a El crepuscle dels afortunats (finalista del II Premi Crims de Tinta). Alandes situa l'acció a València, però el seu inspector també té connexió internacional, concretament irlandesa. L'inspector Miquel O'Malley, un home de 40 anys amb vena filosòfica, treballa en el cas de l'assassinat d'un cacic local. Tot plegat fa tuf de corrupció i de febre del ciment.
Dos noms que s'estan consolidant en la literatura més criminal són Marc Pastor i Teresa Solana. Pastor sap de què parla. És diplomat en criminologia i política criminal i treballa a la policia científica dels Mossos d'Esquadra. Ha publicat Montecristo (2007) i La mala dona, una obra sobre Enriqueta Martí, l'anomenada Vampira del Raval, que va merèixer el I Premi Crims de Tinta, el 2008. L'any de la plaga, una novel·la de misteri, sí, però també de ciència-ficció i terror amb història d'amor inclosa.
Solana va debutar el 2006 amb Un crim imperfecte i ha guanyat el III Premis Crims de Tinta amb Negres tempestes. La novel·la la protagonitza Norma Forester, sotsinspectora dels Mossos d'Esquadra, que investiga l'assassinat de Francesc Parellada, un venerable catedràtic d'història a punt de jubilar-se. Solana hi retrata el clima repressiu de la postguerra.
Sebastià Jovani, creador d'Emulsió de ferro, presentarà al març Emet o la revolta amb la col·lecció La Negra, de La Magrana, una novel·la que, tot i no respondre a les claus estrictes del gènere, sí que es mou en el terreny limítrof, amb molts morts i policies campant, els mateixos que apareixen a Barcelona, compte enrere (Alisis), de Pol Marsà, un thriller barceloní que posa en escena dos suïcides al terrat de l'hotel Arts.
De segona categoria?
Una de les novetats més sospitoses que es presenten amb vista a BCNegra és L'home que dormia al cotxe (Amsterdam). La signa Nil Barral, un pseudònim rere el qual s'amaga “un dels escriptors més reconeguts del país”. Nil Barral és també el protagonista del llibre. És un agent d'assegurances que investiga un cas fosc lligat al cobrament d'una assegurança de vida amb un assassinat pel mig. El misteri que presenta aquesta novel·la és doble: el crim en si mateix i la identitat de l'autor. Per què ha decidit ocultar-se rere un nom fals a l'hora de presentar una novel·la de gènere? Per ventura arrossega encara l'etiqueta de literatura de segona categoria?
Crims.cat
Àlex Martín ha recollit el bo i millor del gènere a l'antologia Crims.cat (Alrevés), amb disset narracions d'autors molt heterogenis entre els quals hi ha Jordi Cervera, Jordi de Manuel, Clàudia Pujol, Sebastià Jovani, Jordi Pijoan, Pau Vidal i Albert Villaró. Ajudat per Sebastià Bennassar –també recollit en l'antologia–, Martín dedica el llibre als pares del negre Rafael Tasis, Manuel de Pedrolo i Jaume Fuster. Reverències.
Rurals i històriques
Per la seva banda, Bennassar, que ha publicat quatre novel·les negres, traurà al març un assaig amb Meteora, Pot semblar un accident, en què analitza els deu darrers anys del gènere i com els canvis ocorreguts al país s'hi han vist reflectits: “Les dues grans novetats són la novel·la negra històrica, com La mala dona i Emulsió de ferro, i l'entrada del món rural com a escenari en paral·lel a la realitat: avui l'epicentre del crim és Olot!” Bennassar assenyala, a més, que el gènere ha entrat en la “normalitat”, atès que les novel·les negres ara integren els catàlegs generalistes.