Un altar sense paletes
La catedral de Girona invertirà 250.000 euros per instal·lar una estructura de ferro i fusta desmuntable per sostenir l'altar i l'ambó romànics i el baldaquí gòtic
La catedral de Girona haurà trigat mig segle a trobar una sortida definitiva per al presbiteri, una solució que casi l'ara i l'ambó (faristol per a les lectures litúrgiques) romànics i el baldaquí gòtic amb els preceptes del Concili Vaticà II, que estableixen l'altar major lluny de la paret del santuari, disposat de manera que el sacerdot pugui dir la missa de cara al poble. Jaume Julià, president del capítol de la catedral de Girona, va anunciar que abans de Setmana Santa, a final de març, l'obra ja estarà enllestida.
Es tracta d'una estructura de ferro i fusta, “sense una paletada de ciment a terra”, situada a davant de les reixes de l'antic presbiteri, que la comissió de Patrimoni considera un «element definitori del monument» i obliga a preservar. Cap de les làpides sepulcrals que hi ha on se situarà quedarà afectada, ja que la fusta es pot aixecar: “Per criteri de la comissió de Patrimoni de Cultura l'obra ha de ser totalment reversible, ja que la normativa impedeix que es puguin tapar o tocar les làpides sepulcrals”.
En els quaranta-sis anys que separen el temps actual amb la clausura del Concili Vaticà II (1962-1965) ha augmentat la sensibilitat amb la preservació del patrimoni històric. Jaume Julià va recordar ahir, en una roda de premsa al costat del bisbe de Girona, Francesc Pardo, que s'han trigat vuit anys que el projecte corria per obtenir permisos i fer projectes. El president del capítol de la catedral de Girona va confessar que, malgrat que no és un moment econòmicament feliç, l'obra es fa ara “perquè ara hi ha permisos i potser un altre dia no n'hi haurà”. L'obra té un pressupost de 250.000 euros, dels quals el 20 per cent els assumirà la Generalitat i el 80 per cent, el capítol en dues anualitats.
Com un ‘mecano'
Ara mateix, l'obra ja s'ha començat en un taller. Un cop es tinguin totes les peces a punt es transportaran a la catedral on, segons les explicacions de Julià, es muntaran i es collaran amb cargols “com si fos un mecano”.
El projecte dels arquitectes Josep Pla i de Solà Morales i Montserrat Nogués Teixidor ja preveu una alçada del nou presbiteri adequada per ser vista des de la porta principal de la catedral, un cop retirat l'orgue del mig de la nau central, anhel de la ciutadania i repte, quasi etern, del capítol i del Bisbat.
La joia de la corona
Finançat per l'ardiaca de Besalú Arnau de Soler i conclòs prop de l'any 1326, el baldaquí d'argent repussat ha coronat el presbiteri de la catedral de Girona des del segle XIV. És una de les joies del tresor de la catedral de Girona. El baldaquí va ser restaurat el 1996. Un any més tard va arribar el torn per restaurar l'ara del bisbe Pere Roger, una peça de marbre d'uns 900 quilos, consagrada amb la catedral romànica l'any 1038. Des de final del segle XX, les dues peces han estat pendents de la solució consensuada per a l'altar definitiu.
Julià va parlar de les mesures de seguretat que implicarà el muntatge de la joia de la catedral. Va anunciar una barrera d'infrarojos i una càmera de gravació permanent, també d'infrarojos, que protegirà la nau de dia i de nit.
El vitrall de Scully
El president del capítol de la catedral també es va referir al vitrall, obra de l'artista irlandès Sean Scully, que completarà la façana nord. De moment, ja s'ha instal·lat la bastida i ja s'ha començat a buidar la pedra que omplia el finestral. Els treballs han estat pressupostats en 430.000 euros. El vitrall, de 13 metres d'alt per 2,80 d'ample, el farà a Girona una empresa d'Osca i es preveu tenir-lo enllestit el maig o l'abril.