Guerra i extermini

No hi ha pas la més petita intenció de suavitzar les massacres comeses per cap dels dos bàndols, i menys amb un títol tan explícit com sorprenent, i fins i tot atrevit, per les seves terribles associacions amb el genocidi jueu. Amb L'holocaust espanyol. Pautes d'extermini durant i després de la Guerra Civil, l'historiador britànic Paul Preston (Liverpool, 1946) ha guanyat el I Premi d'Història de Catalunya, instituït per commemorar el centenari del gironí Santiago Sobrequés i Vidal i dotat amb 8.000 euros, amb una reconstrucció detallada, “amb noms i cognoms”, de la violència que va estendre's per tota la península des del mateix esclat de la guerra fins a la seva conversió en revenja “institucionalitzada” durant la dictadura. Preston, que treballava en aquest llibre feia quasi deu anys i que va haver de suspendre'n la redacció a causa d'una afecció cardíaca, ja va avançar-ne part del contingut quan va venir a Barcelona a recollir el Pre-
mi Internacional Ramon Llull, el 2005. El reconegut hispanista, autor de nombrosos estudis sobre la Guerra Civil i el franquisme, va explicar aleshores que, a pesar que és difícil comptabilitzar totes les víctimes del conflicte, el sofriment que va suposar per a la població “mereix
el nom d'holocaust”.

L'autor d'Idealistes sota les bales opina que la Guerra Civil no va ser en absolut un incident menor en el context internacional, sinó “una de les pitjors matances europees del segle XX”. Per aquest motiu, s'ha documentat sobre els afusellaments, els camps de concentració, els batallons de treball, els exilis forçosos i les desaparicions de nens en el que considera la primera visió global sobre les atrocitats comeses tant a la zona nacional com a la republicana i a través tant de les víctimes com dels botxins. L'holocaust espanyol, una “obra excepcional” segons el jurat que Editorial Base publicarà per Sant Jordi, relata així la “repressió meticulosament planejada” amb la qual militars com ara Gonzano Queipo de Llano, el general Emilio Mola o el mateix Franco van eliminar sense escrúpols tots aquells que consideraven desafectes, però també com a la zona republicana el coneixement d'aquestes barbaritats i dels bombardejos
sobre la població civil van fer que “s'intensifiqués la repressió contra els rics, els banquers, els industrials, els terratinents i, amb especial crueltat, contra el clergat”.

La Comissió Organitzadora del Centenari de Sobrequés especifica en el comunicat en què informa del veredicte del premi, al qual concorrien 26 treballs de “gran qualitat”, que “les dues repressions van ser molt diferents, tant quantitativament com qualitativament, però totes dues van provo-car la mort de desenes de milers de persones”.

El jurat, format per Jaume Sobrequés i Callicó, Gaspar Feliu i Monfort, Mercè Morales i Montoya, Joaquim Nadal i Farreras, Josep M. Solé i Sabaté i Josep M. Salrach i Marés, va acordar proclamar dues obres finalistes que ofereixen “visions innovadores del període medieval” i que l'Editorial Base també es compromet a publicar. Es tracta de La construcció naval a la Corona d'Aragó: Catalunya (segles XIII-XV), de l'expert en arqueologia naval Marcel Pujol i Hamelink, que proposa el primer estudi total de com es construïen els vaixells a la Catalunya medieval a partir de fonts arqueològiques, documentals i iconogràfiques, i de La carn. Cos i sexualitat a l'edat mitjana, de l'historiador valencià Albert Toldrà i Vilardell, que planteja un recorregut antropològic per la vivència del cos i la seva representació en una època en què la carnalitat va ser motiu de grans conflictes culturals.

El Premi d'Història de Catalunya és el primer pas de l'Any Sobrequés, en què al llarg de tot el 2011 se celebraran homenatges institucionals, jornades científiques, exposicions i edicions i reedicions adreçades a recordar la producció científica, el treball pedagògic i el compromís cívic de l'historiador gironí en el seu centenari.