‘My favorite songs'

La publi­ci­tat del con­cert de Brad Mehl­dau amb la foto del seu trio i un text en què es posava èmfasi en el seu últim tre­ball amb aquesta for­mació, Higw­hay Ryder (None­such, 2010), podia fer creure que el pia­nista de Nova York es pre­sen­ta­ria a Bar­ce­lona en com­pa­nyia de Larry Gre­na­dier al con­tra­baix i Jeff Ballard a la bate­ria per pre­sen­tar els temes d'aquest disc. Final­ment, però, es va impo­sar l'últim tre­ball edi­tat per la seva com­pa­nyia, Live in Mar­ciac (None­such, 2011), extret del con­cert en directe que va fer a piano sol el 2006 a la ciu­tat fran­cesa.

Feia pocs minuts que havien tocat les nou del ves­pre, i l'impo­nent Steinway de llarga cua al bell mig de l'esce­nari de l'Audi­tori es posava a dis­po­sició d'una de les estre­lles del jazz més bri­llants de l'era con­tem­porània. El músic va aco­mo­dar el seu cos i la seva posició des d'un extrem del seient, i amb la sere­nor de l'equi­li­brista acos­tu­mat a des­a­fiar les cos­tu­res de l'abisme, va escal­far-se els dits amb el caliu d'un blues. Amb el motor encès, la banda sonora del viatge va estar mar­cada per la seva per­cepció sobre aque­lles cançons que porta pre­se­lec­ci­o­na­des a l'Ipod i que encai­xen amb les seves emo­ci­ons. Temes d'autors i grups fini­se­cu­lars com ara Mas­sive Attack, Nir­vana, Nick Drake, Radi­o­head i Jeff Buck­ley sobre els quals Mehl­dau va pro­jec­tar la inten­si­tat del seu lirisme de vocació postromàntica. Enmig del bos­catge d'acords i har­mo­nies enca­de­na­des dins d'unes tona­li­tats en con­trast de clarobs­curs, es va agrair l'aire fresc d'una tonada dels Beat­les (Black­bird) i la magnífica revisió de la col­tra­ni­ana My favo­rite things. Per sen­tir aquesta mera­ve­lla valia la pena pagar l'entrada.