Vindicació d'Olga Xirinacs
Ja fa molt de temps que ho sabíem perquè ho anàvem constatant, però aquesta vegada ha sigut tan evident que fins i tot ha fet mal a la vista. La senyora Olga Xirinacs, escriptora eminent que qualsevol cultura civilitzada veneraria, no té dret a una nota biogràfica destacada en el primer diari del país. I això que el dia de Sant Jordi van sortir una pila d'autors ressenyats arran d'algun premi obtingut al llarg dels anys. L'Olga Xirinacs els té tots o gairebé tots, per la qual cosa el que era difícil era no trobar un any on encabir-la amb l'espai que es mereix.
L'Olga Xirinacs ha publicat llibres esplèndids durant la seva dilatada carrera, ha estat mereixedora de reconeixements públics i institucionals per part dels més insignes crítics i prestigiosos mestres i ara, a les seves velleses, sembla mentida el final d'etapa que se li està donant. No se la té per res, no compta per a res. Fa l'efecte que el seu mestratge no pugui aportar cap benefici a la cultura actual ni a les noves generacions literàries i se la tracta pitjor que a una nouvinguda que es volgués menjar el món.
Jo ho he comentat moltes vegades amb ella i no ho entenc. La cosa em supera, ho reconec. Fa la sensació que hi hagi una voluntat explícita de silenciar, d'anorrear la qualitat i l'obra d'una autora imprescindible. Si no, no m'entra al cap, no hi trobo explicació racional. Més enllà de com siguem les persones de caràcter, l'obra és indiscutible i per les nostres obres se'ns hauria de conèixer i jutjar. L'obra d'Olga Xirinacs avalaria qualsevol escriptor de qualsevol país culte i endreçat. Però, és clar, a casa nostra les coses funcionen diferent.
Fa temps, la casa editora que dirigeixo, Òmicron, va publicar Óssa Major, el volum de l'obra poètica completa de l'autora. No hi ha a l'actualitat un autor català que tingui un volum editat així en vida. I res, a banda de les notes d'alguns amics fidels, també poetes, la publicació ha estat envoltada d'un silenci sepulcral. Ens ha passat ja massa vegades i no m'empasso que sigui una casualitat. Sembla que hi hagi la voluntat d'amargar la vida a una dona que aquest 2011 farà 75 anys, immersa en la tristesa d'envellir i veient com se l'arracona, com se li nega el pa i la sal després d'haver-nos ofert tants convits de sensibilitat i bellesa.
L'Olga Xirinacs no ha de demostrar res, ja ho fa la seva prolífica i potent obra literària, però l'Olga Xirinacs té alguns problemes: no és immigrant, no acostuma a ensenyar la regatera a la televisió ni quan signa llibres, no és una autora mediàtica, no provoca escàndols, no fa llibres de vampirs, no plagia ningú... I això és una pega, avui dia. L'Olga Xirinacs es pensava que érem aquí per fer literatura i això és el que ha fet i farà tota la vida. Literatura en veu alta, en majúscules i escrita amb lletres d'or, plena d'una dignitat i honestedat incorruptibles.