A l'òrbita Caixafòrum
La Caixa inaugura avui a la Fontana d'Or la primera exposició del seu nou centre cultural a Girona, una revisió de l'emergència i caiguda de la burgesia catalana
“És un goig tenir a Girona un Caixafòrum de primera categoria que posa la ciutat al mapa estatal, al costat dels centres de Barcelona i Madrid, de Palma, Tarragona i Lleida, i aviat també de Saragossa i Sevilla”, deia ahir exultant el delegat general de La Caixa a Girona, Jordi Nicolau, en presentar a la premsa la primera exposició del nou centre cultural, que té la seu a la Fontana d'Or. L'històric edifici del carrer Ciutadans, fins fa poc el centre cultural de l'extinta Caixa Girona, ha estat sotmès els últims tres mesos a una intensa operació de neteja i reordenació per adaptar-lo a “les exigències d'unes instal·lacions del segle XXI”, va explicar Nicolau, que va anunciar “una programació de gran arrelament social”. El director de l'àrea de Cultura de la Fundació La Caixa, Ignasi Miró, va concretar aquest propòsit en el lema de la institució que representa: “Màxima qualitat amb màxima intel·ligibilitat”, és a dir, una oferta cultural accessible al comú de la gent a qui va destinada. En aquesta línia va qualificar de “bombó pensat per situar el Caixafòrum Girona al més alt nivell” l'exposició que servirà per inaugurar-lo oficialment aquest vespre (19.30 h), La febre d'Or. Escenes de la nova burgesia, una revisió de la puixança i posterior decadència de la burgesia d'entre finals del segle XIX i principis del XX a través d'una setantena d'obres d'alguns dels principals mestres del realisme i el modernisme catalans. Són peces en bona part mai exhibides fins ara al públic, donat que més d'un terç procedeixen de col·leccions particulars. “S'ha fet un important esforç per mobilitzar els col·leccionistes privats, per guanyar la seva complicitat, i això fa d'aquesta una exposició irrepetible”, va considerar Miró. El mèrit ha estat del comissari del muntatge, el garrotxí Miquel Àngel Codes, que ha partit d'una lectura “més imaginativa que literal” de la novel·la de Narcís Oller, La febre d'or, en què per primera vegada es retrata una classe social emergent que transformarà profundament els costums i fins i tot el perfil urbà de les ciutats.
El mateix acte va servir per presentar la directora del Caixafòrum, la periodista Rosa Gil (Girona, 1959), llicenciada en història de l'art amb una llarga trajectòria en la premsa local i comarcal, que treballa a les instal·lacions de la Fontana d'Or des del 1998, quan va entrar-hi com a cap de comunicació de l'antic centre cultural de Caixa Girona. Gil va anunciar que la pròxima exposició reunirà les col·leccions coptes del Museu del Louvre, i a final d'any se'n farà una altra, coordinada per l'àrea de ciència de La Caixa, amb el títol de Números.
Els nous gestors prescindeixen del nom històric
Sota les voltes gòtiques del porxo, dos grans rètols rivetejats amb una fina llum de neó anuncien per duplicat el nou Caixafòrum de Girona. Ni una sola referència, ni a la façana ni a la publicitat del nou centre cultural, a la denominació històrica de Fontana d'Or, el nom amb què els gironins coneixen un edifici documentat des de l'any 1078 que constitueix un dels principals exemples de l'arquitectura civil medieval de la ciutat i convertit, des de 1973, en espai polivalent per a activitats culturals. Jordi Nicolau va descartar integrar la denominació històrica al nom de Caixafòrum al·legant que “la marca Caixafòrum és prou potent”. De fet, va subratllar que ningú no es refereix a l'espai de Barcelona com ‘la fàbrica Casaramona', ni al de Palma com ‘el Gran Hotel', ni al de Madrid com ‘la central elèctrica del Mediodía'. “Més problemàtic, pel seu pes històric, és el Caixafòrum que tenim projectat a les Reales Atarazanas de Sevilla, i així i tot aquí també prevaldrà la marca”, va dir el delegat general de La Caixa. Les obres d'adaptació de la Fontana als usos del Caixafòrum han consistit en la reorganització d'espais per potenciar els serveis educatius i en la supressió d'elements superflus per posar al descobert la lluminositat de la sala romànica. “Hem tornat a la Fontana la noblesa i serietat que tenia antigament, de manera que com a Caixafòrum és més Fontana que abans”, va sentenciar Rosa Gil.
