Pilar Vélez
Directora del Museu Marès
“Benvinguda sigui la vanitat dels col·leccionistes”
Han passat vint mesos des que el Museu Frederic Marès de Barcelona va tancar les seves portes per portar a terme la darrera fase de rehabilitació de les seves sales d'exposició. Aprofitant la Nit dels Museus, el centre de la plaça de Sant Iu (a tocar de la catedral) reobre avui amb les sales totalment renovades i una museografia més esponjada. La seva directora, Pilar Vélez, va entrar al museu el 1995 per engegar un procés de modernització que culmina avui. Tot és a punt per mostrar un altre cop la ingent col·lecció d'escultura hispànica que el fundador del museu i escultor Frederic Marès (1893-1991) va anar acumulant al llarg de la seva vida. I no només escultura, sinó una multitud d'altres col·leccions de tota mena: ventalls, pipes, armes... Un deliri.
Quines seran les novetats que trobarà el visitant del Museu Marès respecte a la presentació anterior?
Les novetats es poden veure ja des de la mateixa entrada, ja que l'accés ha guanyat molta visibilitat. Fins ara molta gent no s'adonava que aquest edifici és un museu fins que era al pati... Els aspectes didàctics també milloraran notablement, amb nous serveis de visites guiades i una guia del museu que sortirà a la tardor. I evidentment, la nova museografia comportarà una visita més confortable i clara. D'altra banda, volem aprofitar la reobertura per impulsar una altra línia de relacions amb, per exemple, diversos centres d'ensenyament artístic, perquè l'especificitat de la col·lecció del Marès ens permet posar l'art al servei de l'art. És un museu ideal per a estudiants d'escultura, però també per dibuixar al natural dins les sales.
El Frederic Marès és un dels museus més antics de Barcelona, però en canvi continua sent un gran desconegut, sobretot per als barcelonins.
El Marès continua sent una referència molt positiva per a molts ciutadans, ja que durant dècades era un dels pocs museus de la ciutat. Però sí que és cert que, avui dia, malgrat ser un museu tan ric, és bastant desconegut.
Precisament en els últims anys han proliferat a Catalunya molts altres museus de col·leccionista. Es pot dir que el Marès va ser pioner de tot això.
Sí, és fantàstica aquesta proliferació de fundacions i museus privats que fan una gran funció: la Vila Casas, la Bassat, la Godia, l'Stämpfli, el Museu del Modernisme Català, la Lorda, la Suñol... Demostra que al país hi ha un esperit culte i sensible, que no és un mite, és una realitat. Demostra que no només es tracta de col·leccionar, sinó de mostrar la col·lecció al públic. Jo crec que això és ser generós. Molts cops m'han dit que en Marès era molt vanitós per voler mostrar tota la seva col·lecció, però jo dic que benvinguda sigui la vanitat dels col·leccionistes perquè podrien decidir perfectament guardar-se la col·lecció a casa seva.
Quina posició ha d'ocupar el Marès a partir d'ara en la nova xarxa museística barcelonina?
El Marès ha de consolidar el seu lloc com a museu molt singular, amb una col·lecció excel·lent en escultura, que se situa enmig dels museus monogràfics com ara el Picasso i la Fundació Miró. Però que també ofereix col·leccions d'objectes, que en certa manera es relacionen amb el món del disseny.
I ara que ha acabat la remodelació, faci la carta als Reis, encara que siguem al mes maig.
Ens agradaria que les oficines es poguessin traslladar al pis de dalt per tal de guanyar espai al departament de restauració i