Pepa Llopis, la part terrenal de Brossa
Mor als 85 anys la companya del poeta i defensora de la seva obra que ultimava la cessió en dipòsit de tot el llegat brossià al Macba
el llegat literari de Brossa ja entri al Museu d'Art Contemporani
Pepa Llopis era la que feia tocar de peus a terra Joan Brossa, la que va ajudar a ordenar la vida anàrquica d'un poeta i artista que subsistia amb molt poc i que era un tastaolletes incessant. Llopis va morir la matinada de dimarts, sense temps pràcticament d'adonar-se del seu traspàs. Afortunadament, des de feia mesos s'estava ultimant el contracte amb el Macba per la cessió en dipòsit de tota l'obra de Brossa, que té en propietat la Fundació Joan Brossa (que ella mateixa presidia de manera honorífica, en la darrera etapa). No hi haurà cap tipus de celebració religiosa. L'equip de l'Espai Brossa ha previst un “acte íntim” demà a les set de la tarda al seu local, quan són a punt de canviar d'espai i saltar a la fàbrica de creació de La Seca.
Llopis, d'una fortalesa enorme, es va dedicar de manera “monàstica a la figura de Joan Brossa”, comenta Herman Bonnín, director de l'Espai Brossa. Nascuda al 1925, va compartir vida amb Brossa a partir de 1972. Van viure al novè pis d'una escala del carrer Gènova on, posteriorment, Brossa també hi tindria un estudi més ampli al mateix edifici. L'Ajuntament de Barcelona va facilitar la compra de l'estudi.
Josep Maria Mestres Quadreny, col·laborador de Brossa, recorda Llopis com “la que li feia entendre les coses”: van conviure molt bé i ella no el sotmetia però va aconseguir en l'àmbit domèstic “que rentés els plats que embrutava!”, diu irònic el músic.
A l'actriu Rosa Novell (que va muntar El dia del profeta, de Brossa, al TNC el 2008), l'alleuja que el traspàs de Llopis coincideixi, pràcticament, amb la inauguració de La Seca, cosa que garanteix la defensa de l'obra d'aquest
artista tan difícilment classificable. Més continuïtat és la que garanteix el conveni mig emparaulat de la Fundació Brossa
amb el Macba. Glòria Bordons, estudiosa de Brossa, afirma que a finals de
mes està previst que es porti tot el llegat bibliotecari (que ja havia estat en dipòsit durant un temps a la Fundació Vila-Casa, fins aquest mes de gener)al Macba. La part relativa a l'obra artística podria trigar un parell de
mesos, si es confirmen els calendaris que preveuen
la Fundació Brossa i
el Macba. La cessió en dipòsit és la solució que han trobat des del Brossa per poder-ne garantir la conservació, catalogació i accessibilitat per al públic. “Una fundació petita no
té els recursos suficients”, es lamenta Bordons.