Camps veta Mira
El PP valencià, en un atac més a la cultura catalana, rebutja que el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes 2004 forme part del Consell Valencià de Cultura
de compromís
El PP valencià va tornar a traure a passejar ahir el fantasma del catalanisme. És l'estratègia, convertida en costum, a seguir quan les coses no pinten, en el seu cas, de color blau. Hui, el jutge instructor de la denominada causa dels vestits —derivada del cas Gürtel—, ha de pronunciar-se sobre si seu el president de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, en el banc dels acusats per un presumpte delicte de suborn impropi. Una decisió favorable convertiria Camps en el primer president en el càrrec que passa per aquesta situació.
Així, el PP va decidir “distraure” l'atenció mediàtica i va vetar que l'antropòleg i filòleg valencià Joan Francesc Mira, es convertira en membre del Consell Valencià de Cultura (CVC), un òrgan consultiu de la Generalitat.
Mira, que era el candidat de la coalició Compromís —Bloc, Iniciativa del Poble Valencià, Els Verds— no va obtindre els vots necessaris de les Corts, ja que el PP, amb majoria absoluta, es va negar a votar-lo.
Els populars van protagonitzar una autèntica vendetta, després que Compromís decidira no votar els candidats que el PP havia proposat per a altres institucions dependents de les Corts perquè estaven presumptament esguitats per la trama de corrupció. “Compromís no pot donar el seu vistiplau a implicats en delictes de corrupció”, va argumentar el síndic de Compromís, Enric Morera, quan li van recordar que havia firmat un acord previ sobre les candidatures. El líder del Bloc també va denunciar que la votació va estar plena d'“irregularitats” i que tornarien a presentar “si ens deixen” la candidatura de Mira.
Militància “catalanista”
Però més enllà de qüestions formals, molts membres de la coalició van atribuir el veto a Mira al seu currículum “catalanista”. A parer del responsable de comunicació del Bloc, Enric Cuenca: “La presència de Mira al CVC incomodava la caverna més pura i dretana del PP que governa al País Valencià”. Cuenca va considerar que el PP va utilitzar el tema de la votació com una “excusa per barrar el pas de l'intel·lectual més important dels Països Catalans a una institució pública; el currículum catalanista de Mira
ha sigut, dissortadament, un obstacle perquè estiguera al CVC”.
En el mateix sentit es pronunciava la diputada de Compromís Mònica Oltra. “Ja ens podem fer
una idea del PP que tenim, que és capaç de deixar
fora d'una institució pública l'últim intel·lectual
viu d'arrel fusteriana que hi ha al País Valencià”,
va subratllar.
Mèrits destacats
Per la seua part, Morera va destacar els mèrits de Mira per formar part de qualsevol òrgan que defense la llengua i la cultura catalanes. “El poble valencià necessita dignitat i altura de mires, i posar als òrgans
de representació persones professionals i dignes”,
va reivindicar Morera.
Joan Francesc Mira (València, 1939) va obtindre la Creu de Sant Jordi
el 1991; el Premio Nacional de la Crítica (1998) per Borja Papa; el Premi Sant Jordi (2002) per Purgatori; el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (2004); el Premi Jaume Fuster dels escriptors en llengua catalana (2007) per la
seva trajectòria, i és membre numerari de la secció de filosofia i ciències socials de l'Institut d'Estudis Catalans des del 1999.
