La cultura contra l'autisme
La intensitat en les intervencions han marcat les taules rodones de les III Reflexions Crítiques titulades Canvis de paradigma. Reptes i oportunitats de la cultura, que s'organitzen a l'Arts Santa Mònica sota el comissariat de Xavier Bru de Sala i Vicenç Altaió. Cal recordar que les primeres es van celebrar el gener del 1983, quan el país estava encara per vertebrar i va tenir com a ponents Pierre Vilar, Triadú, Ferrater Mora, Castellet, Joaquim Molas, Rubert de Ventós, Tarradell, Termes i Joan Fuster. 28 anys després, moltes coses han canviat, però la situació del país i de l'idioma continua en un estat delicat a causa de la precarietat econòmica, de la manca d'Estat propi i amb l'agreujant d'un Estat que ens discrimina en comptes de defensar-nos. Si Max Cahner va ser el conseller d'aquella època, Ferran Mascarell ha estat l'encarregat de recuperar-les, i cal dir que han estat un èxit, tant per la convocatòria com per la profunditat de les ponències dels professionals de diferents sectors culturals. La intel·ligència i intencionalitat de Bru i la capacitat d'organitzar d'Altaió i el seu equip van omplir d'idees unes jornades que ahir, a primera hora del matí, em van donar l'oportunitat de compartir punts de vista amb el cineasta Albert Serra i els escriptors Sergi Belbel, Laura Borràs, Simona Škrabec i Francesc Serés. Tots ells van reflexionar sobre la nova problemàtica dels formats digitals i les paradoxes de les cultura subvencionada, sobre la qual Serra va explicar casos com el de França, on les pel·lícules rodades amb càmeres digitals han revolucionat l'àmbit cinematogràfic i poden desplaçar films supersubvencionats que interessen segments de públic petits. Serés va aprofitar la seva intervenció per remarcar que si a la literatura catalana “no podem aportar un relat intrínsecament nostre, no tenim cap futur”. Sergi Belbel va destacar la marca Catalunya i la seva projecció en l'àmbit del teatre internacional, destacant que hem arribat al “millor moment de la història”. Laura Borràs va incidir en la confluència entre literatura i les noves tecnologies, afirmant que “internet ha arribat com un tsunami que no es retira” i que caldrà adaptar-se i aprofitar els avantatges del mitjà i de la revolució digital en comptes de blindar-s'hi en contra. Simona Škrabec va insistir en “la importància de tota la xarxa de relacions culturals i que cal superar la reducció al binomi mercantil productor-consumidor. En la cultura tenim tres potes: autor, receptor i llegat”. Per altra banda, va destacar la traducció literària, així com “la creativitat basada en la capacitat de transformar els patrons rebuts i de mantenir el diàleg amb les altres cultures. Per innovar ens cal, doncs, el coneixement de la pròpia tradició i la capacitat de comprensió de les altres cultures. La banalització de la cultura, en canvi, ens porta cap al monòleg i l'autisme”.
Jaume Ayats, Carles Cuní, Ramon Prat, P. Gabancho, Pere Vicens i Ignasi Aragay van debatre sobre Identitat, producció i mercats, mentre que a la tarda, Àlex Rigola, Josep Lluís Mateo, Bienve Moya, Joan Nogué i Manuel Cuyàs van traçar una mirada sobre la capitalitat de Barcelona a Catalunya dins les seves diverses especialitats. Tot i la densitat de les intervencions, no es movia ni un dels assistents.